dimecres, 19 de febrer de 2014

Ja no t'estimo

Miro enrere i recordo quantes vegades havia desitjat oblidar-te i alliberar-me de tu.

Estava tan enamorada...

Mai havia sentit res igual, tan real i intens... estava convençuda que havia trobat l'Amor...!

Havia de lluitar per ell per sobre de tot i ni em cansava, ni n'aprenia...

Seguia donant una oportunitat rere l'altra...

Però cada nova caiguda esdevenia un fracàs que em destrossava més que l'anterior i això m'anava anul·lant profundament... Ja quasi mai era feliç...

M'havia traït tantes vegades a mi mateixa perdonant-he, deixant-he tornar, que ja no sabia distingir l'amor del desamor...

Creia que era important saber perdonar per què t'estimava, i que el fet de què sempre tornessis havia de significar alguna cosa bona! En el fons, no tenia gairebé res més a què aferrar-me...

M'havia autoconvençut de què les vegades en les quals em feies sentir malament, compensaven el moment en què em feies sentir única...

Totalment vulnerable... Em sentia en l'obligació de deixar-t'ho fer...

Tot i anar en contra de la meva pròpia voluntat, no podia despendre'm de tu, com hagués pogut si tu ho erets tot...?!

Però amb el temps, ja gairebé ni podia recordar aquells moments en què jo era especial, perquè ja no ho era mai.

Ja no em donaves res del que necessitava de tu, i el pitjor de tot, és que jo ho acceptava, m'hi havia acostumat.

És ara que per fi miro endavant i em sento tan diferent...

No ha estat gens fàcil per mi, però tu i només tu, m'han fet obrir els ulls en tota aquesta història i és només ara
que puc dir que estava totalment equivocada.

Tu no ets l'amor de la meva vida, ni això nostre era amor...

Puc ser feliç sense tu, tinc tot el que mai em vas donar..., i saps què?

M'he adonat que ni tan sols ho he de demanar.

Ni ho intentis.

Ha passat...

Ja no t'estimo.


Avui m'acomiado amb una famosíssima cançó de Julieta Venegas



24 comentaris:

  1. Despres destimar es pot ser amics?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mai mai mai, al principi si, però després... hi ha una dita que ho diu tot:
      El que s'enamora perd.

      Elimina
  2. Tal qual!
    Sin más, així és!

    ResponElimina
  3. Ya no soy tu princesa tampoco la protagonista de tu cuento...me siento como un figurante en una película que me da miedo.
    Ya no me buscas, y yo... ni te encuentro.Si estamos juntos..., por qué te siento tan lejos?
    Me dormí un día hace ya mucho tiempo, viví en una nube , en algo realmente bello,
    y soñé que no era un sueño.
    Todo empieza y todo acaba y todo continua , nadie tiene dueño.
    Tiempo , es lo único que necesito , es lo único que quiero.
    Hoy voy a escribir el principio de otro de otro tiempo.


    ResponElimina
  4. " .. el fet de què sempre tornessis havia de significar alguna cosa bona ! " quina gràcia llegir aquesta afirmació pel fet que jo me l'he pogut repetir infinites vegades al llarg de molts anys.. provocar una situació perquè m'obrissis una nit i començar de nou les converses nocturnes que tanta corda ens han donat! Hi va haver dies de somriures, alegries i plors però mai de felicitat! sempre et cobries l'esquena amb una por que t'acompanyava a cada pas que semblava què donàvem cap endavant i després donaves 7 cap enrere... El nostre voltant ja ens donava per impossibles! jo lluitava a cada intent però cada vegada amb menys força i buscava alternatives que em fessin oblidar de tu! però apareixies amb les teves promeses i canvis i semblaven creïbles.. fins que un dia va sortir el sol! i vaig veure clarament que ja no et volia al meu costat! me'n vaig anar a dormir mirant el mòbil i sense tenir ganes de contestar, sense ganes d'entaular una conversa tonta.. SENSE GANES DE TU . Reclamaves atenció passats els dies però ja no m'interessava jugar a aquest joc en el qual sol movies peça tu i guanyaves inclosive. Cansada de ser una titella a l'espera que li tallessin els fils... però he de donar-te les gràcies! sí sí, les gràcies!! si no fos per tot el que m'has fet passar mai hagués tingut tan clar que és el que no vull de l'home que estigui al meu costat, ni del que no estic disposada a tornar a passar .. i gràcies a això ara mateix sóc FELIÇ i estic ENAMORADA .
    Gràcies Lletres del Silenci per aquest post! has estat molt comprensiva i has sabut descriure sentiments i moments.. no deixis que passi més temps entre post i post! que saps que encara que trigo a comentar m'encanta llegir-los i rellegir-... MUA!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pel teu comentari, m'ha agradat molt!
      Me n'alegro que siguis feliç! Petons guapa!

      Elimina
  5. Respostes
    1. No sempre les relacions tòxiques venen d'un altre cap a tu, també tu pots ser una relació tòxica per l'altre.

      Elimina
    2. Doncs faig el mateix comentari: netegem-nos (tots) de relacions tòxiques ;)

      Elimina
    3. Doncs faig el mateix comentari: netegem-nos (tots) de relacions tòxiques ;)

      Elimina
  6. Ara si que m'has enamorat!!

    ResponElimina
  7. canviant el gènere també funciona, estic alliberat i ara veient la història des de fora veig com he arribat a badar...

    Només en trec dues coses en positiu d'aquella relació, dos fills i algún bon record...

    Ja no t'estimo..

    bon escrit!

    ResponElimina
  8. Sembla que fa molt temps, gairebé una eternitat!! Quan necessitava tenir-te, quan et sommiava.
    Nomès calia un missatge, una trucada.. I tot el temps que t'havia plorat desapareixia, com si mai no hagués existit.
    Sentia que tu també em pensaves, que si tornaves un cop i un altre era perquè també em necessitaves.. Però res a veure amb la realitat.
    Diuen que no hi ha més cec que el que no vol veure, i aquesta es la veritat.
    Un dia vas deixar de fer-me sentir especial, tot i que mai ho vaig ser en realitat.
    Avui, tot i que segueixes tornant quan menys ho espero, puc dir que ja no t'estimo.. Estimava el record d'aquella sensació al veure't, al sentir-te.. Estimava les ganes de llevar-me per saber de tu, els projectes i les il.lusions.. Perquè em feien sentir viva.
    Formes part de la meva vida, i gràcies al que vaig patir estiman-te, avui m'adono que també es bonic sentir-se estimada..

    ResponElimina
  9. Ostres.. és un regal haver trobat aquest blog. Tot el que escrius.. i el que escriuen qui et comenta és exactament el que podria escriure jo, de com em sento. Gràcies per aquest últim post, el procés pel qual estic passant, al llegir-lo se'm ha elegrat la cara i m'ha fet sentir amb optimisme, que finalment jo també podré amb tot això. Espero que no triguis en escriure, es genial!!

    ResponElimina
  10. Si encara li escrius, es perquè encara t´importa.
    El dia que ja no necessitis dedicar-li cap paraula, t´hauràs curat, l´hauràs oblidat de veritat.
    O almeyns, això és el que a mi m´agrada pensar.

    ResponElimina
  11. Gràcies per la teva visita al Carrer Arquimedes, he llegit el teu post "C'est fini" i penso com Joaquin Sabina que ... a ella li sobraven els motius.

    Bona tarda Lletres del silenci:)

    ResponElimina
  12. Qui ets? qui s'amaga darrera aquestes paraules? comprenc que una imatge o un nom seria massa agoserat, ho comprenc. Podries dir-nos alguna cosa sobre tu? tot el que escrius és real?

    ResponElimina
  13. Hola, el meu nom no el diré, que perdria tot l'encant a aquestes alçades... ;-)
    La gràcia d'aquest blog és que tothom pugui expresar-se oberta i lliurement, i que tothom tingui l'opció de fer-ho anònimament si ho desitja.
    La gran majoria de post són reals o millor dit inspirats en històries o situacions reals, però evidenment, no tot el que escric ho he viscut jo mateixa.
    Gràcies per l'interès!

    ResponElimina
  14. Benvolguda Lletres del Silenci, benvolguts tots,

    Si no et mereix ell s'ho perd, a pastar fang aquest individu!

    Et deixo aquesta cançó dels Pets que tan bé han versionat els Manel ;-)
    https://www.youtube.com/watch?v=2SIhVLoeaMk

    I un llibre de Walter Riso: "Amor o dependència?"

    És vàlid per a tots aquells homes i dones que estan malalts per culpa de l'amor. Jo també n'he estat. Avui sé que mai estaré immunitzada i he après, amb temps i una canya, que això també es cura.

    Fortes abraçades i enhorabona per la vostra autenticitat :-)

    Dormiu el son dels justos companys!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pel teu comentari! La cançó dels Pets la coneixia i m'agrada moltissim, l'hauria d'utilitzar pel algun post que ens aniria molt bé!
      I pel que fa al llibre ja hi faré una ullada, gràcies per les aportacions!

      Elimina
  15. No hi ha de què Lletres del Silenci :-)

    De debò que el llibre d'en Riso és molt útil, a més d'amè, curt i barat. Jo el vaig descobrir fa gairebé deu anys i m'ha servit en múltiples ocasions. És un dels meus llibres de capçalera. I el que més m'agrada de tots els que ha escrit. Et parla de com desenganxar-te d'un amor malaltís i t'ho diu molt clar com fer-ho: abstinència. I t'ho raona curosament.
    La Lucía Extebarria va publicar "Ya no sufro por amor", està bé però a mi m'agrada més com s'expressa en Riso.

    Una reflexió final: si en qualsevol relació tu sents que dónes 10 però alhora també sents que reps menys de 8, ja pots començar a córrer.

    Aniré entrant en el teu bloc Lletres del Silenci, m'ha impressionat l'autenticitat que s'hi respira.
    Gràcies a tu i a tots per la vostra autenticitat, és un dels valors que més aprecio d'aquest món!

    Abraçades i endavant que això també es pot curar, esclar que sí!!!
    ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies! Jo me'l llegiré!! Una abraçada! ;-)

      Elimina