dilluns, 2 de setembre de 2013

La noia que no sabia oblidar

El vent em parla de tu,
ara, que no puc habitar-te,
els teus aromes, la teva llum,
m'acompanyen cada matinada,
i em desperten amb ganes de seguir somian-te.

La meva ment es resisteix a oblidar-te,
s'aferra ferma als records
que ja no recordo,
i s'oblida de la distància que ens separa.

T'amago i et cuido en la memòria,
malgrat la crua realitat estripada,
i invento paraules murmurades,
llançades amb fúria deslligada.

Només és qüestió de temps
i deixaré de pensar,
deixaré de sentir i d'esperar.

Però tot és mentida...
Un fals consol al qual ens aferrem els que no podem oblidar,
els que no sabem oblidar,
pobre voluntat adormida!

No entenc per què segueixes aquí,
per què penso en tu,
si no hi ets, si no et veig,
si no et toco ni et tinc...

Se'm fa difícil explicar,
que res no ha canviat...
Tu ho saps,
i jo també.

Se'm trenca l'ànima.
Realment ho sento així,
te'm fas present lluny d'aquí,
des del més fons en mi...

Solitud que compartim,
com els silencis s'enfilen obrint-se camí.
Només ens cal desgranar els dies,
i les vides paral·leles
i volar desperts per retrobar-nos al fi.

Tan de bo alcis els ulls,
aquesta nit melangiosa,
i la lluna et parli de mi,
ensinistrada, invicte,
al llindar dels somnis per complir.

Tan de bo...
Tu,
tampoc puguis oblidar-me...


Avui m'acomiado amb una cançó d'Antònia Font que m'agrada molt.




6 comentaris:

  1. Increible post! M'ha encantat, especialment per què jo també sóc de les que no sé oblidar..
    Tens el do de transmetre i fer que ens identifiquem amb cada un dels teus escrits

    ResponElimina
  2. Pur sentiment, ànima despullada, desitjos confrontats . El poder dels sentiments expresat amb una bellesa extraordinaria.

    ResponElimina
  3. Es precioso , llega hasta lo mas hondo....yo prefiero recordar, nunca olvidar.....
    Te felicito una vez más por tu gran sensibilidad.

    ResponElimina
  4. Tenim el costum de mirar constantment enrere, sovint anhelant un temps passat que creiem va ser millor..
    Però realment el que no podem oblidar són els records del que va ser, del que podria haver estat.. i del que mai no serà.
    Costa desfer-se’n, tot i que jo sóc de les que pensa que mai hem d’oblidar res del que hem viscut.. perquè forma part de nosaltres i ens deixa una empremta que ens ajuda a créixer i aprendre.
    Aferrar-se al passat no permet caminar cap al futur..

    ResponElimina
  5. Es un poema precios, ple de sentiments i bellesa, amb enyor però vesant de serenitat. Et felicito

    ResponElimina
  6. impressionant! els que no sabem oblidar ens sentim així...no tanquem mai del tot la porteta sempre tenim un "i si algún dia..."
    Gràcies per escriure així. Muaaaak

    ResponElimina