dilluns, 10 de juny de 2013

Si pogués parlar-te

Si pogués deixar sortir totes les paraules ofegades que et guardo dins meu,
que em cremen, que em criden, que et clamen...

Si fossin elles lliures per decidir,
per obrir-se camí,
i ser dites al fi,
què dirien?

Una nit més,
floreixen dins meu,
paraules alades
fugint de silencis furgats.

Avui només escriuré en fulls de paper,
avui, només m'escoltaré.

De poc em va servir submergir-me endins...

Plena de tu,
em vaig lliurar a l'aventura d'estimar-te,
de voler-te, d'esperar-te...

I nedar tan profund pels camins de la incertesa,
enfosquí de dubtes, neguits i pors...
la poca claror que encara em guiava.

Ja ni l'anhel de glòria passada m'esperançava.

Erets el tot,
i el tot va ser res...

De poc em va servir,
obstinar-me en dibuixar un destí
engendrat d'il.lusions inventades,
imaginades, sospirades...

Si ni tant sols jo podia decidir...

Si pogués parlar-te...

Et diria, que aquell instant,
aquell moment que va ser nostre,
ja no em dol,
i qui sap si potser demà, en faré fortuna
i l'eco del teu record, no serà més amarg consol.

Voldria cridar-li a la nit, al dia, al cel i a la terra,
que estic cansada d'enyorar-te!

Voldria cridar,
però els mots,
ja callen...

Avui m'acomiado amb una cançó de Of monster and men



5 comentaris:

  1. Com enyorava aquests escrits! Aquest escrits que sempre et fan sentir que estàs dins de cada un de nosaltres, aquesta és la teva gràcia el teu do...
    És ben cert que la millor cura és el temps... Quan aquella enyorança ja no fa mal... Quan aquell pensament ja no t'ensorra... Un sentiment de superació i satisfacció t'inunda... Ja no val la pena expresar il.lusions perdudes... Magnífic post...

    ResponElimina
  2. Jo no estic del tot d'acord... Una il·lusió mai és perduda, per definició. Quan sentim aquell fred al pit que ho canvia tot, la il·lusíó ja no hi és, és un altre sentiment, té altres noms.

    Preciós poema!

    Josefina

    ResponElimina
  3. Si sortiren les paraules tan fàcilment, el món explotaria.

    ResponElimina
  4. L'espera i l'obstinació no lliguen amb l'amor.
    El temps dóna distància a l'enyor.

    ResponElimina
  5. tenim un somni,
    si tambe es el vostre...
    us convidem a participar a aquest blog:

    http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/

    us hi esperem !!

    ResponElimina