dilluns, 13 de maig de 2013

Un no sap el que té fins que ho perd

Eterna primavera que aflores
d'entre les meves belles roses,
evoques records d'un amor acabat,
obstinat en reviure el passat.

I nit rere nit,
dansen per la cambra,
somnis i promeses,
d'un futur que ja no és...

És ara que comprenc
que les hores sense tu només emulen
el pas del temps,
els dies han deixat d'ésser dies,
i resto absent fins l'arribada de l'ansiada nit.

Deixam submergida dins la càpsula dels records,
no vull sentir res més,
l'anhel del desig
transforma en esperança,
petits instants, sospirs al destí.

Torna,
i abraça'm...
sé que em va faltar parlar,
i que ja és tard per escoltar...

Maleeixo el dia en que vaig deixar-te marxar,
és veritat que no vaig saber-te valorar...

Tu preferies pintar,
i jo odiava dibuixar...
però no vull quedar-me sentada
veient la vida passar.

Tanco els ulls,
i veig l'amor com se'n va
cansat ja d'esperar.

Diga'm que no és veritat, desperta'm!

No puc dormir si no és amb tu,
sento que no podré ser feliç
perquè et necessito encara que no ho vulgui...

Estava tan espantada...

Ara en canvi, no hi ha res que m'aterri més,
que restar abatuda,
dins la immensitat del temps enyorada.

Diuen que un no sap el que té fins que ho perd...

Com sempre m'acomiado amb una cançó de Passenger que m'encanta!



4 comentaris:

  1. no pots dir que s'ha acabat si segueixes revivint records i enyorant moments .. no és just adonar-te del que has tingut i no has valorat. s'hauria gaudir en el moment. res és etern ni ningú imprescindible, tot pot canviar en segons .. "carpe diem"! però si ha acabat és perquè alguna cosa nova està per arribar! la vida passa i és breu! no es pot viure ni en passat ni en futur .. viu el present que és el que t'està donant per respirar! cançó espectacular! no tardis tant en donar-nos aquests grans posts!!! ;)

    ResponElimina
  2. Somos humanos, y es verdad que siempre deseamos lo que no tenemos, pero no es menos cierto que hasta que no lo perdemos, no somos realmente conscientes del valor que tenia.
    Creo que hay que vivir en el momento sin mirar atrás, lo que fue nunca más será, y lo que es no sabemos si será.....


    ResponElimina
  3. El dia en que et vaig deixar marxar... que no vaig saber-te valorar... i ara la carència sabent va ser per deixadessa

    ResponElimina
  4. Preciós i real poema, la cançó un gran descobriment!

    ResponElimina