dimarts, 21 de maig de 2013

Sempre teu...

Velles il.lusions
ressonen dins seu,
paraules trobades
habiten cohibides,
amb el ressò
d'antics silencis.

Esclau encara,
sentiments amagats
planegen revelar-se;
cansats ja
volen viure sentint,
i sentir que viuen.

Sensacions perdudes,
dansen de nou endins,
il.lusions retrobades
d'un record passat,
que el portava a l'abisme.

Esperances d'allunyar-se
dels camins de l'ahir que
tant volia recordar i que
tant l'apartaven de viure.

Ja només els somnis l'unien a ella.

Però moren els somnis
quan el dia els vesteix de realitat
quan es perden
pels camins del destí.

Esclata un esglai encès,
i noves passes,
gesten ara,
somnis nadons per venir.

Tan de bo!

Desitjos per complir
habiten de dia latents
per sentir en la fosca prudents.

El vell amor no havia marxat mai,
viatjava amb ell i l'acompanyava
nit rere nit, somni rere somni,
no volia sentir-se sol...

Només l'enyorava a ella...

Es podia canviar el passat?

No podia penedir-se del que havia fet, però tot allò que no es va atrevir a fer ni a dir quan més ho desitjava, el turmentava profundament.

No s'adonava que viure
atrapat al passat,
l'havia condemnant
a privar-se del seu
propi present.

Alça les mans enlaire
i clama al cel,
que el temps ni la nit
s'endugui l'essència
de vida que reviu dormint.

Què més li quedava sinó somiar?

Avui m'acomiado amb una cançó preciosa de Bruno Mars, per què sempre puguis penedir-te del que has fet i no del que no has fet...

































7 comentaris:

  1. Tant de bo els somnis es fessin realitat moltes vegades..
    Sovint són la única manera de tornar a sentir i reviure moments que ja fa temps que van marxar.
    Com molt bé dius, no ens adonem que el fet de quedar atrapats al passat ens priva de gaudir del nostre present.
    Si d’alguna cosa m’he de penedir no serà mai del que vaig viure, si no de no trobar la manera de viure-ho de nou...
    Felicitats.. és un relat preciós! :))

    ResponElimina
  2. No tengo palabras, es sencillamente precioso. Solo felicitar una vez mas a esta gran escritora.

    ResponElimina
  3. Et felicito, es realment molt maco i sentit! Què ens queda sinó somiar?

    ResponElimina
  4. Realment impressionant... m'agrada aquest gir poètic ;)
    els somnis son somnis i mai es converteixen en realitat...
    Felicitats i gràcies

    ResponElimina
  5. M’ha encantat, et felicito!! Us deixo un breu fragment de “La Vida es Sueño” de Calderón de la Barca.

    Es verdad, pues: reprimamos
    esta fiera condición,
    esta furia, esta ambición,
    por si alguna vez soñamos.
    Y sí haremos, pues estamos
    en mundo tan singular,
    que el vivir sólo es soñar;
    y la experiencia me enseña,
    que el hombre que vive, sueña
    lo que es, hasta despertar.
    (….)
    ¿Qué es la vida? Un frenesí.
    ¿Qué es la vida? Una ilusión,
    una sombra, una ficción,
    y el mayor bien es pequeño;
    que toda la vida es sueño,
    y los sueños, sueños son.

    ResponElimina
  6. m'ha encantat
    has dit, de la millor manera, has expressat el que fa mesos que sento: tancada en el meu món de somnis i il·lusions, sense poder parar els peus a terra, sota el pensament que el somni és més agradable que la vida, i sense poder parar de somiar, sentint-me ofegada d'il·lusions surealistes, presa del record que a poc a poc es va desfigurant.... però la veritat és que somiant se t'escapen tantes coses, tantes realitats,tantes oportunitats
    a més a més, has posat una de les meves cançons preferides, del meu cantant preferit... no tinc paraules per dir-te, més que gràcies i segueix així!
    petus!

    ResponElimina