dimarts, 9 d’abril de 2013

Somnis alats


Planyen els somnis, 
quan et busquen i et troben.
Nit melangiosa, 
que evoques ossada,
l'anhelada besada.

Esclata un esglai
endins, 
records prohibits,
viatgen perduts, 
dins la immensitat de la nit.
Tossuts. 

Plou com abans plovia,
i de nou 
reneixes alada, 
passió encoberta 
i evoques amarga, 
l'absència més crua.

Somnis que romanen eterns, 
dibuixen vells records 
que es fonen desperts. 

Orfe de tu, avui encara, 
comprenc, 
que moren els somnis
quan la realitat els desperta. 

I voldria aturar el temps
que se m'escapa,
entre els dits,
però no sóc capaç de tancar la ma...

Penses en mi de tant en tant?


Avui m'acomiado amb una cançó de Pink que m'agrada molt.





7 comentaris:

  1. Maquissim poema! A vegades el passat ens persegueix fins i tot en somnis...

    ResponElimina
  2. Tens un do... posar paraules als sentiments més amagats i remoure el que duem dins!

    ResponElimina
  3. Fàntastic poema, que trist em remous tot el que tinc amagat dins...i ja no m'ho puc permetre!

    ResponElimina
  4. I desitjo somiar altra vegada,
    desitjo saber-te de nou enamorat.
    Sento la llàgrima robada
    lliscant pel cor ennuvolat.

    Aturar el temps no em cal,
    car el que ara vull és avançar
    cap a un passat ja inexistent
    i compartir amb tu un futur que he esmicolat.

    No demano que oblidis,
    ni tan sols que perdonis,
    només q somriguis en veurem
    i no m'abandonis.

    ResponElimina
  5. Quin poema tan maco! Has fet dels somnis poesia... I és molt trist viure amb un sentiment que et persegueix de tal manera que resulta impossible desfer-se'n..
    I és veritat que tens el do de transmetre en lo mes profund tot el que escrius.

    ResponElimina
  6. El pas del temps no espolsarà els detalls, la tendresa, l'esguard càlid i profund, la força de les seves abraçades. Sentiments resguardats -de la llum del dia- que només a través de les paraules podem fer visibles.
    Gràcies per escriure-hi

    ResponElimina