dimarts, 9 d’abril de 2013

Somnis alats


Planyen els somnis, 
quan et busquen i et troben.
Nit melangiosa, 
que evoques ossada,
l'anhelada besada.

Esclata un esglai
endins, 
records prohibits,
viatgen perduts, 
dins la immensitat de la nit.
Tossuts. 

Plou com abans plovia,
i de nou 
reneixes alada, 
passió encoberta 
i evoques amarga, 
l'absència més crua.

Somnis que romanen eterns, 
dibuixen vells records 
que es fonen desperts. 

Orfe de tu, avui encara, 
comprenc, 
que moren els somnis
quan la realitat els desperta. 

I voldria aturar el temps
que se m'escapa,
entre els dits,
però no sóc capaç de tancar la ma...

Penses en mi de tant en tant?


Avui m'acomiado amb una cançó de Pink que m'agrada molt.