dijous, 14 de març de 2013

Senyals

Diga'm que vindràs, estic tan cansada d'esperar-te...

Ja no em queden forces, el teu silenci em colpeix tan i tan fort que ja gairebé no hi sento. 

Atura-ho si us plau, parla'm, torna...!! 

Una dona crida el teu nom al carrer. 

Deixo d'escriure. 

No sé per què ho faig, per què espero que tornis si sé que no et quedaràs, si sé que em perdré...

Ja no vull tornar a sentir-te sense sentir-te, no vull tornar-te a veure sinó et tinc davant...

És una contradicció, sóc una contradicció.

No sé lluitar contra el que sento, el que provoques en mi és tan fort que per molt que ho intenti no puc desfer-me'n. 

Tot i la pena... tot i l'angoixa i la desesperació... sóc completament addicta a tu, a pensar en tu, a somiar-te... 

M'agrada...

Si no ho faig t'enyoro massa. 
Segueixo caminant i un grafiti gegant al carrer firma amb el teu nom!! Somric.

Dóna'm aire perquè pugui respirar, una paraula, un senyal...! 

Diga'm que no ets un somni, que no espero un record, diga'm que ets real...

Pujo al cotxe, encenc la radio... sona la nostre cançó!! 

Se m'ha girat el cor! 

Per què??

Prou! 

Avui m'acomiado amb una cançó que sempre m'ha agradat de Maná.


4 comentaris:

  1. Que dificil oblidar...que dificil deixar de sentir... que dificil renunciar...sempre esperant i no sé a què... a què espero quan ja ha marxat quan ja no hi ha res... quan ja sé que si torna és per no quedar-se, per tornar a marxar. Pero sempre vull que torni, encara que sigui per un ratet...

    ResponElimina
  2. Respostes
    1. I a què esperes? Què més necesites?

      Elimina
  3. Ya no te necesito, ya no duele.......ya no te espero....solo te sueño.
    Quédate conmigo,no me despiertes...sigamos durmiendo.

    ResponElimina