dimarts, 5 de març de 2013

Ho sé, ho saps...


Sé que no pots oblidar-me,
sé que la distància et fereix,
sé que somies retrobar-me,
sé que m'enyores tant com jo a tu,
sé... que no m'ho diràs...

Les nits sense tu són més llargues que mai, des de que no hi ets tot és fosc, tot és fred...

Somnis trencats, esperances perdudes...

Sé que sóc idiota per esperar-te, per escriure't, per no deixar-te marxar...

Malgrat tot, no vaig escollir sentir així, mai vaig imaginar que es podia estimar d'aquesta manera, mai vaig somiar un amor igual...

Et tinc dins, dins el cap, dins el cor...

Ja no necessito tenir-te davant, puc sentir-te, aquí, ara, sense veure't, sense tocar-te, sense parlar-te...

El teu silenci ja no em dol, és només l'ombra del nostre amor, un amor massa gran per morir mai...

T'espero avui, quan el dia es faci nit, on sempre ho imagino tot amb tu, on sempre et busco...

Sospirs d'esperances retrobades, esborren ara, la tortura de pensar-te i no abraçar-te...

Enyoro les nits on només existíem tu i jo...

I és tan trist...

Sento que se m'escapa la vida, tu allà, jo aquí... Potser per sempre...

Només tu pots aturar d'escurçar-me la vida, només tu pots fer-me viure.

Avui necessito que vinguis, necessito que t'arrisquis...

Venç la por.

Viu.

Deixa't estimar.

Com sempre, m'acomiado amb una cançó de Lady Antebellum







11 comentaris:

  1. Fantàstic
    Hi ha vegades que la por ens aclapara i no som capaç d'expressar el que sentim. D'altres simplement no som lliures de fer-ho...Però el que és evident que hi ha amors que marquen i perduraran per sempre a les nostres retines.

    ResponElimina
  2. Sé que podria viure sense tu. Sé que un futur en el qual no apareixes és possible. Tots m'ho diuen. Que et superi que no estem fets l'un a l'altre. Que fins i tot no ets bo per a mi. El temps ho cura tot.. però m'aferro a la idea que tu un dia vinguis a buscar-me. El temps es va esgotant .. o potser sigui la meva paciència! t'adonis que t'estimo i que ningú et voldrà ni et cuidarà com jo ("deixa't estimar" ..) sé que en el fons he estat algú per a tu, sinó t'haguessis cansat i t'haguessis buscat a una altra amb la qual jugar després de tant de temps. Sempre tornes com sempre estic jo per a tu. Torna per quedar-te, "víveme" o deixa'm anar perquè jo mai et podré deixar. Sé que és masoquisme absolut però no m'imagino un dia sense tu. És un crit en silenci! ultimàtum o com vulguis dir .. però ens devem una última oportunitat. Gràcies per aquests post's que reflecteixen uns sentiments a flor de piel! situacions complicades.. la por no ajuda a guanyar!

    ResponElimina
  3. Si no tardas mucho, te espero toda la vida...
    No hi ha dia que no apareixis en els meus pensaments, ni que sigui un segon... me acostumat a viure amb aquest dolor, en silenci...

    ResponElimina
  4. El amor de verdad no se borra ni se destruye, se construye y se refuerza.
    Ya no, ya no puedo tocar tu piel,solo acariciar tu áurea..
    Ya no, ya no beso tus labios, ahora vives en mi corazón , en mi coraza...
    Ya no,ya no tengo frío, me arropas con la mirada...
    Ya no, no tengo miedo, no cierro los ojos, no sueño nada...
    Ya no, no digas nada...
    Ya no, no huyas de mi ...... quédate en mi alma.
    Ya no, no dejaré que salgas de mi cama....

    ResponElimina
  5. L'esperança és l'últim que es perd. I com a consell de cabuda:
    Lluita pel que estimes. Si tu no ho fas, ningú ho farà per tu.

    ResponElimina
  6. Crec que el pitjor dolor no és que hagis marxat, és no saber si a tu també et dol no estar amb mi.

    ResponElimina
  7. Quan s'estima de veritat tot s'hi val. Lluita pels teus sentiments, no tinguis por. La vida és curta i s'ha de lluitar pel que realment val la pena. L'amor ens fa sentir vives i les reines de l'univers. Si els sentiments son mutuus els heu de gaudir junts.

    ResponElimina
  8. Complicat de vegades entendre el que nosaltres mateixos sentim, com per intentar saber com sent l’altre..
    Ens passem la vida esperant tornar a viure alguns instants, moments que van ser únics.. necessitem que l’altra persona senti el que nosaltres sentim, i volem entendre perquè les coses ja no son com abans..
    No perdem l’esperança de retrobar allò que un dia ens va fer tant feliços, i segurament es aquest record el que no ens permet tornar a sentir res semblant per ningú.
    Com deia en Paulo Coelho: “Cierre la puerta, pase página, cierre el círculo. Ni usted será el mismo, ni el entorno al que regresará será igual, porque en la vida nada queda quieto, nada es estático.”
    Encara que tornis, mai no serà el mateix.. perquè jo no sóc la mateixa, perquè tu no ets el mateix, perquè han passat massa coses.. perquè he estimat el teu record.
    Mai oblidaré el que varem viure tu i jo, perquè sé que va ser real de la mateixa manera que també sé que es va acabar..

    ResponElimina
  9. No hi ha història d'amor més romàntica i més tràgica alhora, que un amor impossible. I d'aquests, existeixen... Genial el teu post, com sempre!! ;)

    ResponElimina