dimarts, 26 de març de 2013

Un gir inesperat

Ell i ella caminen en direccions oposades, van pel mateix carrer, per la mateixa vorera, encara no ho saben però es trobaran d'un moment a un altre...

El seu és un amor impossible, un amor perdut, fracassat; cap dels dos va tenir prou valor per arriscar-se a saber què hagués passat si s'haguessin deixat anar aquella nit...

Ella no se'l pot treure del cap.
Hi ha pensat tot aquest temps, l'ha imaginat i desitjat tant que fins i tot hi ha somiat vàries vegades...

Ell ha intentat oblidar-la en va, no aconseguix desfer-se del seu record.

Sovint enyora l'alè d'un camí diferent i es pregunta si la vida li anirà millor així, o hagués hagut d'arriscar-se i vèncer la por en aquell moment.

L'aterra restar anclat en el dubte.

Quan es sent sol, li escriu cartes, li explica tot el que li passa pel cap, els seus grans secrets, ho comparteix tot amb ella.

Li sembla que quan escriu es sent més a prop d'ella, l'ajuda a sentir-se millor; les cartes, però, no les envia mai.

Ella escolta nostàlgica una cançó que li parta d'ell... La música la transporta per uns instants a la il.lusió d'una vida que no és la seva...

Es pregunta si ell també deu pensar-hi.

Ha passat tant de temps...

Potser viu feliçment casat... Potser ja deu tenir una criatura?

Mai s'han tocat, mai s'han tornat a veure, mai més s'han parlat...

Només es somien en silenci, es parlen en silenci, s'estimen en silenci...

Cap dels dos ho sap, cap dels dos n'és de valent...

De sobte, un raig de sol il.luminà el carrer per uns instants, ella baixà la mirada, la claror li fer tancar els ulls involuntàriament, i al alçar la vista, els seus ulls blaus impactaren de tal manera contra els seus que se li disparà el cor.

Va passar tan ràpid!!
els seus camins es van creuar de nou, es retrobaren els ulls, per poc més d'uns segons, però un instant tan efímer, va aconseguir paral.litzar-li el món.

Van continuar caminant en sentit contrari un parell de metres més.

Ella va haver de parar-se, necessitava respirar, el cor li bategava tan ràpid que gairebé li sortia per la boca.
Pensava que era tan evident que tothom se n'adonaria.
Li tremolaven les cames.

Ell ja havia fet mitja volta per trobar-la.

Es miraren als ulls, tan intensament que ja mai més podrien oblidar aquell instant, aquell gir inesperat del destí.

No li va dir ni una paraula,

Se li va acostar directament i li va fer un petó.

De sobte, desperta, confusa, encara podia sentir-lo, encara li tremolen les cames!

Mentre es dutxa encara espitosa pel petó irreal, se sent un xic trista.

De vegades l'amor només és possible en els somnis... I els seus somnis només somiaven no somiar...

Agafà el mòbil de la tauleta de nit, dos trucades de la mare i un missatge:

"Avui he somiat amb tu, vols que ens veiem?"

No s'ho pot creure!!

Se'l llegeix i rellegeix, "avui he somiat amb tu, vols que ens veiem?"

Avui he somiat amb tu?!

No es farà enrere per res del món.

Si és veritat que el destí està escrit, res més bonic que deixar-se guiar...

Avui m'acomiado amb una cançó de The Lumineers




dijous, 14 de març de 2013

Senyals

Diga'm que vindràs, estic tan cansada d'esperar-te...

Ja no em queden forces, el teu silenci em colpeix tan i tan fort que ja gairebé no hi sento. 

Atura-ho si us plau, parla'm, torna...!! 

Una dona crida el teu nom al carrer. 

Deixo d'escriure. 

No sé per què ho faig, per què espero que tornis si sé que no et quedaràs, si sé que em perdré...

Ja no vull tornar a sentir-te sense sentir-te, no vull tornar-te a veure sinó et tinc davant...

És una contradicció, sóc una contradicció.

No sé lluitar contra el que sento, el que provoques en mi és tan fort que per molt que ho intenti no puc desfer-me'n. 

Tot i la pena... tot i l'angoixa i la desesperació... sóc completament addicta a tu, a pensar en tu, a somiar-te... 

M'agrada...

Si no ho faig t'enyoro massa. 
Segueixo caminant i un grafiti gegant al carrer firma amb el teu nom!! Somric.

Dóna'm aire perquè pugui respirar, una paraula, un senyal...! 

Diga'm que no ets un somni, que no espero un record, diga'm que ets real...

Pujo al cotxe, encenc la radio... sona la nostre cançó!! 

Se m'ha girat el cor! 

Per què??

Prou! 

Avui m'acomiado amb una cançó que sempre m'ha agradat de Maná.


dimarts, 5 de març de 2013

Ho sé, ho saps...


Sé que no pots oblidar-me,
sé que la distància et fereix,
sé que somies retrobar-me,
sé que m'enyores tant com jo a tu,
sé... que no m'ho diràs...

Les nits sense tu són més llargues que mai, des de que no hi ets tot és fosc, tot és fred...

Somnis trencats, esperances perdudes...

Sé que sóc idiota per esperar-te, per escriure't, per no deixar-te marxar...

Malgrat tot, no vaig escollir sentir així, mai vaig imaginar que es podia estimar d'aquesta manera, mai vaig somiar un amor igual...

Et tinc dins, dins el cap, dins el cor...

Ja no necessito tenir-te davant, puc sentir-te, aquí, ara, sense veure't, sense tocar-te, sense parlar-te...

El teu silenci ja no em dol, és només l'ombra del nostre amor, un amor massa gran per morir mai...

T'espero avui, quan el dia es faci nit, on sempre ho imagino tot amb tu, on sempre et busco...

Sospirs d'esperances retrobades, esborren ara, la tortura de pensar-te i no abraçar-te...

Enyoro les nits on només existíem tu i jo...

I és tan trist...

Sento que se m'escapa la vida, tu allà, jo aquí... Potser per sempre...

Només tu pots aturar d'escurçar-me la vida, només tu pots fer-me viure.

Avui necessito que vinguis, necessito que t'arrisquis...

Venç la por.

Viu.

Deixa't estimar.

Com sempre, m'acomiado amb una cançó de Lady Antebellum







divendres, 1 de març de 2013

No ets res

No vinguis, no hi sóc,
No em parlis, no hi sento,
No em vulguis, no et vull,
No m'esperis, no tornaré.

No queda res, no ets res.

No em miris, no et veig,
No em pensis, no et sento,
No tornis, no t'enyoro.

Records prohibits, somnis trencats, res més.

Camins que no porten en lloc, temps perdut.

Com la mort, com el silenci, no ets res.
Com les paraules que no tornen resposta,
Com els meus pensaments, inútils,
Com la realitat que m'ofega,
Com el passat que mai va existir,
Com el futur que no arribarà,

No ets res.

Voluntat robada,
Llibertat escapçada,
Present truncat.

No queda res. No ets res.

No et facis el valent, ja en tinc prou de covards.

Avui m'acomiado amb una cançó de Shakira