dijous, 21 de febrer de 2013

Un instant et pot canviar la vida...

"Bon dia guapo!

Com va anar ahir la reunió? Vas poder concentrar-te...?

No puc deixar de pensar en tu...

M'encantes... M'encanta estar amb tu...

Tinc tantes ganes de veure't, de sentir-te... No puc pensar en res més...!

Els meus llavis enyoren els teus petons..., el meu cos necessita les teves carícies...

Quan estem junts el món s'atura, el temps s'esvaeix, no m'importa res més...

Vine o em tornaré boja!

No puc passar un dia més sense veure't... Encara sento la pressió del teu cos sobre la meva pell...

Va ser increïble..., màgic..., mai he sentit res igual...

Vull veure't ja...!

Creus que podràs dijous??

El meu marit serà fora...

T'espero... "

"No no no nooooooooo!!!!!!!!!!

Deu meuuuuu!!!!! Noooooo!!!!

No puc respirar!!! Em moroooo!!!!

Tinc un atac de cor!!!

Nooooooooooo!!!!

Ràpid ajuda'm!!!

Li he enviat a ell!!! Li he enviat a ell!!!!!!

Què faig???? Truca'm!!!!

M'estic marejant!!!

Què li dic?? Què li dic???!!!!!

Com ha pogut passar???"

És ben cert que un instant et pot canviar la vida...

Creieu en les casualitats? Realment tot passa per alguna raó?

Havia de deixar de mentir? D'enganyar-me a mi, i a tothom?

Està escrit el nostre destí? El meu destí?

Havia arribat el moment d'enfrontar-me amb la realitat...? De ser honesta...?

I el seu?

Era necessari un cop tan i tan dur?

Sovint ens deixem portar pel que sentim o pel que volem fer en aquell moment i no pensem o no voler pensar en les conseqüències...

Suposo que quan tens una aventura sempre corres aquest risc...

Jo no volia que passés així... No volia fer-li mal...

No sé com ha passat...! Com he arribat fins aquí...?

L'únic que sé és que per mi, ell ho és tot menys una aventura...

Avui m'acomiado amb una cançó de Rihanna




8 comentaris:

  1. No oblidaré mai aquella cara... Amb dècimes de segon es va quedar blanc com el paper de fumar... Tremolava i tot... En aquell precis instant a mi el cor sem va trencar en mil...
    Vaig compendre que havia sigut una egoista, que havia jugat amb foc i mhavia cremat... En aquelles milesimes de segon ho vaig entendre tot... Calia arribar fins al limit? Calia de veritat? Puc entendre que una persona deixi de fer-te feliç... Crec en el desamor, pot pasar... Pero quan veus a la persona davant teu destruida, i x culpa teva... Dóna que pensar...

    ResponElimina
  2. CASUALITAT: Combinació de circumstàncies que no es poden preveure ni evitar... evitar? segur que no podies evitar-les? estàs amagant i fent mal a la teva parella, al teu suport diari que t'estima .. i estàs mirant pel teu bé, pel teu plaer, lluitant pels teus somriures, els que et provoca el teu amant .. i ara ja és tard. t'han enxampat o t'has revelat, el que prefereixis. potser el teu ser interior volia sortir a la llum i deixar d'amagar-se. potser aquest pas era el que no t'atrevies a fer i un simple error del subconscient t'ha ajudat a donar-lo. ara què toca fer? demanar perdó fins a la sacietat o aprofitar l'oportunitat? de tu depèn. és el moment de decidir. trencar el cor a algú o que se't trenqui a tu ..

    ResponElimina
  3. Ha passat molt temps, però encara recordo aquella sensació com si fos ahir.. buff!!
    Estic d’acord amb que moltes vegades (per no dir sempre) els sentiments no es poden controlar, apareixen i ja està..
    Però l’experiència em diu que, tot i que facin mal, les coses es poden fer d’una altra manera..
    No li desitjo a ningú viure un moment com aquest.. Obrir el correu com cada dia i trobar-te un missatge que no havies de rebre’l tu..
    Se’t ve el món a sobre.. no t’ho pots creure.. no ets capaç d’assumir tanta informació i molt menys el que pot esdevenir després d’això..
    Amb el temps i molta reflexió, penses que potser ha estat la manera de trencar amb una mentida, amb una relació que, estar clar, no tenia cap futur..
    Però no li desitjo a ningú ni un sol segon d’aquell dia.. massa dur, creieu-me.
    Les coses a la vida passen per alguna raó, tot i que mai he pensat que em mereixés passar per aquell mal tràngol.
    Per molt que et demani perdó, per molt que et digui que no et volia fer mal.. no hi ha consol possible.

    Rotundament us dic, que un instant et pot canviar la vida..

    ResponElimina
  4. En realidad no es un instante lo que te cambia la vida, sino tu propio destino.Es imposible esconder lo que se siente por otra persona , no se puede luchar contra los sentimientos.Yo soy de las que prefiero afrontar lo evidente desde el primer día.Una cosa es una aventura y otra muy distinta es cuando hay sentimientos de por medio.Nadie se merece el engaño y la mentira
    y por más duro que sea, nos debemos respeto y si no ha habido fidelidad por lo menos nos debemos lealtad.No es un instante lo que te cambia la vida.........es mucho más que eso.

    ResponElimina
  5. no m'agradaria estar mai en aquesta situació... ha de ser horrorós... per això soc "anticuernos". si en algún moment penses en estar amb una altre persona, millor que deixis el que tens perquè no funciona.

    m'agrada molt com escrius, saps transmetre exactament cada situació

    ResponElimina
  6. Opino el mateix, crec que si vols estar amb algú, o dexes 'estimar a algú ho has de dir... s'ha d'afrontar... mai enganyis a l'altre, pq en realitat t'estas enganyant a tu mateix.
    S'ha de ser valent i fidel als nostres sentiments!

    ResponElimina
  7. jo ho relaciono mes en mentir,a tots ens ha anat,es va o ens anirà mes bé mentir en una situació o una altra.Sempre tafavorirà mès un imaginari que la realitat.

    ResponElimina
  8. jo ho relaciono mes en mentir,a tots ens ha anat,ens va o ens anirà mes bé.mentir,en una situació o una altra.Sempre tafavorirà mès un imaginari que la realitat.

    ResponElimina