dimarts, 19 de febrer de 2013

Puc sentir-te...

No vull obrir els ulls...

És fosc encara, ets aquí, amb mi...

Em fa por despertar i que desapareguis...

Dóna'm la ma, queda't... una estona més...

Tinc ganes de tu... és un d'aquells dies... et tinc al cap des de abans de despertar-me...

Avui t'he cridat i tu, has vingut...

Ho sabies... podies sentir quant et necessitava i has entrat al meu llit, no m'has dit res... 

Nosaltres no necessitem paraules...

Avui, no volies marxar...

He obert els ulls amb tu... I ja tinc ganes de tancar-los de nou per retrobar-te...

Estàs en tot el que faig, allà on vaig.

Penso en tu desperta i dormida... de dia i de nit...

Se m'accelera el cor, passa sense avisar, estàs aquí... 

Has pensat en mi... I jo... puc sentir-te...

Et sento tan endins... Tan de veritat...

Diga'm que no m'equivoco...

Diga'm que em sents tan com jo...

Diga'm que ets real.

Com sempre, m'acomiado amb una cançó preciosa de Beyoncé




6 comentaris:

  1. Hi ha persones que estan destinades a estar unides per sempre d'una manera o altra. potser a diferents nivells depèn del moment i situació però sempre estar junts .. una addicció a l'altra persona, i com a bona addicció vols però no pots deixar .. perquè t'agrada tancar els ulls i sentir-te al paradís! sentir que estàs fora de perill amb ell .. què no existeix el món ni els seus problemes .. sols tu i ell! creus que domines la situació però el sentiment et porta a tu .. Magnífica cançó! Felicitats pel blog!

    ResponElimina
  2. Es una sensació molt especial, màgica diria, quan tu pots sentir a una persona, i et preguntes si ell també et sentirà a tu. És real? O sóc jo la que no sóc real?
    Gràcies com sempre per expressar i transmetre el que porto a dins, jo no hauria explicat millor.

    ResponElimina
  3. Hi ha pesones que estan destinades a estar juntes, és com si les seves ànimes fossin una sola, i quan et trebes amb aquesta persona mai més desapareix de tu. encara que el destí ens jugui una mala passada i no poguem estar junts fisicament. Però les nostre ànimes continuen estant unides.
    ës com viure en un somni del que mai despertarem, és per sempre...a vegades és un plaer incontrolable, però si et despertes és un dolor inaguantable.

    ResponElimina
  4. Tantas veces cierro los ojos......No te veo pero te busco y te encuentro. Mi soledad y mi lamento me confunden, eres real?..Es nuestro momento...........tú y yo.Te noto,te siento.
    Todo...nada...Silencio.

    ResponElimina
  5. Ja fa unes nits que has tornat, després de tant de temps, tornes a ser aqui..
    Sento la teva olor, les teves mans.. Sento el teu contacte com si mai haguéssis marxat.
    I es per això que ara tancaré els ulls i et seguiré sommiant.. Perquè et vull aqui, amb mi.. sempre

    ResponElimina
  6. Com em sona aquest escrit, m'es tan familiar...
    De cop penses moltissim en aquella persona, és de cop, i una mescla de sentiment corren per tot el cos...
    Tanco els ulls i em deixo anar... Somio amb el que fariem si de veritat estiguéssim junts, em pasaria tot el dia així somiant, però estàs tan lluny... Sento impotència, és un dolor tan gran quan obro els ulls i veig que no hi ets i tinc tot el dia per endavant sense tu...em conformaria amb que algú em garantitzés que de ben cert tu estàs sentin la mateixa conexió allà on siguis... Necessito creure-ho! El pensament de que tu no sents res és massa dur x suportar-ho.
    Vull pensar que ens hem trobat i sempre estarem conectats... Vull pensar que tu sents el mateix allà on siguis... Si més no així em sento més protegida...

    ResponElimina