dissabte, 9 de febrer de 2013

Caminar enrere

He de fer alguna cosa per sortir d'aquí, estic tan trista...

No estic bé, gens bé, vine'm a buscar si us plau, només tu pots salvar-me...

No puc més, et necessito ara...

Tan com sempre... Però, més que mai...

Abraçam...

Volia escriure abans, però no tenia res més que el que tinc ara, tristesa...

Voldria caminar enrere, retrobar-te... No deixar-te anar... No et deixaria anar, mai més...

Parlar-te, mirar-te, tocar-te, escoltar-te... Avui només voldria caminar enrere...

Tan és on siguis, tan és on vagis, sempre seràs amb mi... I jo amb tu, no cal que t'ho digui... I, és tan trist...

Sento haver perdut una part de mi... Res pot confortar-me, tot porta escrit el teu nom, tot em parla de tu, i jo...

No me'n sé avenir.

T'enyoro, t'enyoro, t'enyoro...

Camino, camino i caminaré, encara que em costi trobar-te, encara que em perdi, encara que tardi en arribar...

Caminaré el que faci falta per retrobar-te, tan m'és si camino enrere, perquè només tu pots salvar-me, perquè només tu saps qui sóc...

Camino, camino i caminaré...

T'espero, espera'm...

Avui, només estic trista. Avui, només voldria caminar enrere...

Com sempre m'acomiado amb una gran cançó de Damien Rice, que forma part de la banda sonora de la pel.lícula Closer, la qual també us recomano.





4 comentaris:

  1. Et felicito pel blog i en especial per aquesta entrada.
    Gran descobriment

    ResponElimina
  2. cançó encertada 100%! pell de gallina ... val la pena esperar? buscar? i si no es deixa trobar? i si mai torna aparèixer? què és millor, esperar que torni a per tu o tirar endavant amb tot el que comporta per bé i per mal? nostre temps és or .. i si arriba el dia que t'adones que has perdut el temps? que no ha valgut la pena i ell no ha estat a l'altura ..? què no s'ha merescut ni una llàgrima ni un minut d'espera? la vida són 2 dies .. encara que pensem que no hi ha demà sense ell, n'hi ha! sinó estaria allà .. m'encanta el teu blog! no deixis d'escriure mai ..! ;)

    ResponElimina
  3. Es molt trist pero escrius poesia pura. Et felicito.

    ResponElimina
  4. només és necessari a la teva vida aquell o allò que et demostra que és important a la seva , és així . Trobar a faltar no és dolent senyal que és important i quan no hi és tanques els ulls i et ve a fer companyia. No podem viure recordant-ho tot però si el que ens fa feliç ... gràcies per escriure, fa temps que et llegeixo no deixis de fer-ho ! :-))

    ResponElimina