dijous, 21 de febrer de 2013

Un instant et pot canviar la vida...

"Bon dia guapo!

Com va anar ahir la reunió? Vas poder concentrar-te...?

No puc deixar de pensar en tu...

M'encantes... M'encanta estar amb tu...

Tinc tantes ganes de veure't, de sentir-te... No puc pensar en res més...!

Els meus llavis enyoren els teus petons..., el meu cos necessita les teves carícies...

Quan estem junts el món s'atura, el temps s'esvaeix, no m'importa res més...

Vine o em tornaré boja!

No puc passar un dia més sense veure't... Encara sento la pressió del teu cos sobre la meva pell...

Va ser increïble..., màgic..., mai he sentit res igual...

Vull veure't ja...!

Creus que podràs dijous??

El meu marit serà fora...

T'espero... "

"No no no nooooooooo!!!!!!!!!!

Deu meuuuuu!!!!! Noooooo!!!!

No puc respirar!!! Em moroooo!!!!

Tinc un atac de cor!!!

Nooooooooooo!!!!

Ràpid ajuda'm!!!

Li he enviat a ell!!! Li he enviat a ell!!!!!!

Què faig???? Truca'm!!!!

M'estic marejant!!!

Què li dic?? Què li dic???!!!!!

Com ha pogut passar???"

És ben cert que un instant et pot canviar la vida...

Creieu en les casualitats? Realment tot passa per alguna raó?

Havia de deixar de mentir? D'enganyar-me a mi, i a tothom?

Està escrit el nostre destí? El meu destí?

Havia arribat el moment d'enfrontar-me amb la realitat...? De ser honesta...?

I el seu?

Era necessari un cop tan i tan dur?

Sovint ens deixem portar pel que sentim o pel que volem fer en aquell moment i no pensem o no voler pensar en les conseqüències...

Suposo que quan tens una aventura sempre corres aquest risc...

Jo no volia que passés així... No volia fer-li mal...

No sé com ha passat...! Com he arribat fins aquí...?

L'únic que sé és que per mi, ell ho és tot menys una aventura...

Avui m'acomiado amb una cançó de Rihanna




dimarts, 19 de febrer de 2013

Puc sentir-te...

No vull obrir els ulls...

És fosc encara, ets aquí, amb mi...

Em fa por despertar i que desapareguis...

Dóna'm la ma, queda't... una estona més...

Tinc ganes de tu... és un d'aquells dies... et tinc al cap des de abans de despertar-me...

Avui t'he cridat i tu, has vingut...

Ho sabies... podies sentir quant et necessitava i has entrat al meu llit, no m'has dit res... 

Nosaltres no necessitem paraules...

Avui, no volies marxar...

He obert els ulls amb tu... I ja tinc ganes de tancar-los de nou per retrobar-te...

Estàs en tot el que faig, allà on vaig.

Penso en tu desperta i dormida... de dia i de nit...

Se m'accelera el cor, passa sense avisar, estàs aquí... 

Has pensat en mi... I jo... puc sentir-te...

Et sento tan endins... Tan de veritat...

Diga'm que no m'equivoco...

Diga'm que em sents tan com jo...

Diga'm que ets real.

Com sempre, m'acomiado amb una cançó preciosa de Beyoncé




dimarts, 12 de febrer de 2013

Perdona'm

No sé per on començar... Voldria dir-te tantes coses...

Sé perfectament que et mereixes una explicació, sé quant t'he fallat... creu-me..., i el pitjor de tot és, que, saber tant del cert que t'he fet mal, que t'he ferit..., m'ha destrossat profundament...

No hi ha un sol dia que no pensi en tu, que no ens imagini junts... que no enyori haver agafat un camí diferent...

Voldria explicar-te tantes coses...

He intentat lluitar contra això, contra el que sento per tu, he intentat oblidar-te de totes les maneres possibles...

Encara no sé com vaig poder desaparèixer així, ni sé explicar per què ho vaig fer...

No volia dir-te que no, no podia mirar-te i mentir-te... a tu..., no et mentiré mai.

Però si et deia que si...

Si per fi reunia prou valor per veure't, per parlar-te, per tocar-te...

Sé que no hagués pogut deixar-te marxar, no hi hauria volta enrere per mi, i la veritat és que no hi ha res que m'espanti més que el sento per tu...

Voldria dir-te quant ho sento, demanar-te perdó, abraçar-te i dir-te que mai he deixat de voler-te, de pensar-te, d'enyorar-te... Et desitjo tant...

T'estimo amb totes les meves forces, per sobre de tot, t'estimo vulgui o no vulgui, pugui o no pugui...

Voldria demanar-te perdó i no sóc capaç...

No trobo les paraules adients, res em sembla prou per expressar com em sento... Quant ho sento...

Perdona'm, perdona'm, perdona'm...

Però no ets tu, sóc jo...

Sóc aquí, al mateix lloc de sempre.

Ja t'he perdonat...

Avui m'acomiado amb una cançó preciosa de Tracy Chapman





dissabte, 9 de febrer de 2013

Caminar enrere

He de fer alguna cosa per sortir d'aquí, estic tan trista...

No estic bé, gens bé, vine'm a buscar si us plau, només tu pots salvar-me...

No puc més, et necessito ara...

Tan com sempre... Però, més que mai...

Abraçam...

Volia escriure abans, però no tenia res més que el que tinc ara, tristesa...

Voldria caminar enrere, retrobar-te... No deixar-te anar... No et deixaria anar, mai més...

Parlar-te, mirar-te, tocar-te, escoltar-te... Avui només voldria caminar enrere...

Tan és on siguis, tan és on vagis, sempre seràs amb mi... I jo amb tu, no cal que t'ho digui... I, és tan trist...

Sento haver perdut una part de mi... Res pot confortar-me, tot porta escrit el teu nom, tot em parla de tu, i jo...

No me'n sé avenir.

T'enyoro, t'enyoro, t'enyoro...

Camino, camino i caminaré, encara que em costi trobar-te, encara que em perdi, encara que tardi en arribar...

Caminaré el que faci falta per retrobar-te, tan m'és si camino enrere, perquè només tu pots salvar-me, perquè només tu saps qui sóc...

Camino, camino i caminaré...

T'espero, espera'm...

Avui, només estic trista. Avui, només voldria caminar enrere...

Com sempre m'acomiado amb una gran cançó de Damien Rice, que forma part de la banda sonora de la pel.lícula Closer, la qual també us recomano.