dilluns, 28 de gener de 2013

Tancar els ulls...

Ha passat aquesta nit. Tu erets aquí, amb mi...

Ja no sabia on més buscar-te, t'enyorava tant... tenia tanta necessitat de tu, de sentir-te..., la meva pell nua no volia ser tocada per ningú més, ni tant sols jo mateixa podia calmar l'ànsia de tu... el meu cos reclamava el teu una vegada i una altre...

I al tancar els ulls, les nostres mans s'han tornat a trobar, de seguida t'he reconegut, i un petó després, he tornat a tu... Ja no tenia cap pressa; el temps s'atura.

Hem fet l'amor, i ha sigut increïble, perfecte, com abans, com sempre...

Semblaves tan prudent, tan tendre, tan delicat..., volíem sentir cada petó, cada carícia, teníem tot el temps del món i desbordats de passió, no importava res més.

Demano un desig i aquesta nit ja és eterna.

Tenia ganes de cridar el teu nom, al meu cap el repetia una vegada i una altre mentre tu ja erets dins meu...

No em deixis anar..., sóc teva, totalment teva.

He plorat, em queien llàgrimes d'emoció, de satisfacció, no ho sé ben bé, és la primera vegada que ploro tocant el cel...

Potser per què t'he sentit com mai, o potser per què mai havia fet l'amor d'aquesta manera..., tancant els ulls...

M'encanta. Deixam gaudir cada segon.

Extasiada de tu, encara ets dins meu, no t'aturis, si us plau no marxis... No vull que acabi mai...

Em costa respirar, tot és borrós, m'esforço per concentrar-me, no sé on sóc, ja no sento res...

No puc, no puc més... On ets? Torna...!

Què faré ara? I si m'hi acostumo?

Se'm fa un nus a la gola.

Ha passat..., aquesta nit t'he trobat... t'he sentit..., hem fet l'amor i durant uns instants...

Ell..., erets TU.

Avui m'acomiado amb una cançó de Nek







8 comentaris:

  1. Posar-te que m'ha encantat es massa poc...

    ell erets tu... la ment ens juga una mala passada, si es pogués saber el que sento en lo més profund del meu cor estaria perduda... recordo la última vegada que ho vaig fer, que vaig tancar els ulls... sentia que erets tu qui em tocava, erets tu... l'olor, el respirar... m'entres estava sumida en la felicitat més absoluta les llàgrimes amb queien per les galtes, i de cop arrossegada per una pena profunda...

    Gràcies per aquest post i descriure el que vaig sentir tan bé i amb tanta delicadesa, has convertit un sentiment brut amb bellesa...

    fen-te honor, afago prestada la teva frase...
    "És curiós. Pots resistir les llàgrimes i les hores més dures de dolor, però llavors, un gest carinyós...
    i tot s'ensorra"

    ResponElimina
  2. és aixi com se sent, la quimica va mes enllà de la pell... fer l'amor es converteix en màgia, quan una carícia t'erissa la pell, un petó és morir...hi deixes l'ànima, els cossos ja no existeixen, els cossos es fonen en un sol cos...
    i plores de plaer, de felicitat.. és un somni que t'eleva al cel i toques els estels amb la punta dels dits!

    ResponElimina
  3. Si te pregunto algo sobre arte me responderas con datos de todos los libros que se han escrito, pero no podrás decirme como huele la capilla sixtina.

    Si te pregunto por las mujeres, supongo que me daras una lista de tus favoritos. Puede que hayas echado unos cuantos polvos, pero no puedes decirme que se siente cuando te despiertas junto a una mujer y te invade la felicidad.

    Si te pregunto por la guerra probablemente me citaras algo de Shakespeare, pero no has estado en ninguna.

    Si te pregunto por el amor me citaras un soneto, pero nunca has mirado a una mujer y te has sentido vulnerable ni te has visto reflejado en sus ojos. No has pensado que Dios ha puesto un ángel en la tierra para ti, para que te rescate de los pozos del infierno; y que se siente al ser su angel.... al darle tu amor y darlo para siempre.
    No sabes lo que significa perder a alguien porque solo lo sabrás cuando ames a alguien mas que a ti mismo.

    ResponElimina
  4. Em deixes sense paraules, em sento totalment identificada. Penso que a tothom li ha passat...
    No podies haver descrit millor un sentiment com aquest, i tu l´has convertit en poesia!
    Moltes gracies per aquest post que fa que ja no tingui remordiments per tancar els ulls de tan en tan..

    ResponElimina
  5. Tancar els ulls...no lo podias haber expresado mejor.Sí si..cierro mis ojos, ya está. Es lo que más deseo en este momento..no necesito nada más,solo tú entre tanta oscuridad.Tu olor,tu calor,tu respirar....Empieza mi viaje,no no..no quiero bajar quiero volar!!Se abren mis sentidos, quieren escapar,todo va a estallar!!
    Solo tu entre tanta oscuridad.....

    ResponElimina
  6. Estar amb algú, tancar els ulls i pensar que estas amb una altra persona, m'ha passat, em passa i em seguirà passant perque no puc treure'm al meu amic del cap i jo estic en parella... sempre será allí quan tanqui els ulls mentre estigui amb el meu xicot. I perque enganyar-nos també m'acompanya quan vaig pel carrer i tinc els ulls ben oberts... es massa fort el que ell i jo tenim i mai podrem culminar. Bona nit!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perdona la indiscreció, però pq no podreu culminar?

      Elimina
  7. Es precios, realment precios. com ho descrius amb tanta delicadesa, fas que no sembli lleig..
    Magrada molt llegirte, et felicito

    ResponElimina