divendres, 18 de gener de 2013

L'oblit

Passa el temps i els records segueixen aquí, els pensaments m'inunden i els somnis no s'aturen.

No perdo l'esperança, no entenc per què, deu ser que m'agrada viure en la incertesa, m'hi dec haver acostumat, no puc desfer-m'hi.

Tot i això res no em porta a retrobar-te, res no m'ajuda a esborrar-te, res no pot suplir-te.

Les hores passen, segueixo aquí, escric, no puc parlar-te, no puc escriure't...

Sóc jo, estic aquí, no em veus? No em sents?

Sóc tan aprop... Et crido i et crido, gairebé no em queda veu, per què no em contestes?

És veritat que no em sents?

És tant el neguit que provoca viure en l'oblit que se'm trenca l'ànima.

Avui només tinc paraules en silenci, envio mots al vent esperant roçar-te per casualitat, esperant que tornin a mi; brisa renovada.

Vull la teva olor, vull sentir-te.

Ja ho deia en Neruda... "es tan corto el amor y tan largo el olvido"...

No vull ser oblidada, no vull viure en l'oblit, que algú em tregui d'aquí, la realitat m'ofega i desperto una vegada i una altre amb el dilema de buscar-te o conformar-me.

No sé com me'n sortiré, només sé que per ara, no puc fer altre cosa que esperar-te...

Com sempre, m'acomiado amb una cançó que m'encanta de REM






12 comentaris:

  1. Escoltava aquesta canço mentre tu m'afavories un tuit. Gràcies.

    ResponElimina
  2. Fa una estona he vist la pel.licula "perdona si te digo amor" i precisament me quedat amb la frase del Pablo Neruda, i he pensat... Que certa aquesta frase i quanta pena i nostalgia transmet... Espero i desitjo que algún dia persones en aquesta mateixa situació puguin entendre el perquè no poden oblidar...
    Penso que la vida l'entens quan un mira enrrera, es quan troba les respostes a totes aquestes preguntes que per ara no entenem perque... Gràcies per aquest post, Com sempre!!

    ResponElimina
  3. Una altre del Neruda que fa reflexionar...¿Sufre más el que espera siempre que aquel que nunca esperó a nadie?

    ResponElimina
  4. guau...em deixes sense paraules! sufre+el que espera.. però arribarà el dia q taixeques i aquesta persona haurà quedat al olvido! xq el temps tot ho cura..

    ResponElimina
  5. fa una estona jo estava pensant sobre els records, sobre l'oblid, i he llegit això pel twitter, i he entrat, i realment m'encanta. se't dona molt bé això de fer que qualsevol s'identifiqui i es commogui amb el que escrius...poques persones ho entendran, però a mi m'agrada llegir el que escrius. gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pel teu comentari! M'afalaga molt!

      Elimina
  6. Tienes una sensibilidad especial , tienes la habilidad de llegar donde nadie llega y hacerme sentir diferente por unos momentos.Yo esperaré.Esperaré siempre.Ni puedo ni quiero olvidar..mi sufrimiento sería no poder recordar...Me quedo con tu frase....."avui nomes tinc paraules en silenci" Me siento totalmente identificada.Gracias por escribir, gracias porque solo tú eres capaz de llegar...de emocionar.....

    ResponElimina
    Respostes
    1. El teu comentari m'ha emocionat. Gràcies de veritat!

      Elimina
  7. Aquesta es la gran por que tenim els que hem estimat de debò, caure en l'oblid. Perquè sabem que un gran amor no s'oblida, no es supleix, sempre queda dins el cor. I encara que passin altres per la nostra vida, un amor incondicional mai cau en l'oblid... quina por caure en l'oblid del teu gran amor, pq això vol dir que jo no he sigut el seu gran amor... si us plau no m'oblidis mai!

    ResponElimina
  8. Em fa pena entendre't. Que no sóc jo qui no pots oblidar. El gran amor, que ja et va oblidar, i el gran amor que se'n recorda de l'altra.

    ResponElimina
  9. el gran amor espera sense desesperar.no desespereu,tot arribarà!!

    ResponElimina