diumenge, 16 de desembre de 2012

L'amor, caduca?

Penso en tu des d´abans de despertar-me, passen les hores i segueixes aquí, estàs amb mi, vius en mi, tu ets qui m'acompanya sempre, m'adormo pensant en tu...

M'agrada com em fas sentir. Quan estic amb tu em sento viva, conto els minuts per tornar-te a veure, per tocar-te, per abraçar-te, vull sentir-te, estic molt nerviosa, toca'm, tu i jo, no necessitem més, que ens cegui la màgia, que el temps s'aturi.

Penso en tu de nit i de dia, desperta i dormida... no puc controlar-ho, tan és, no m'importa...

Estic enamorada de tu, i ho cridaria als quatre vents!! 

Les meves amigues em diuen que això només passa al principi, que només sóc tan feliç perquè encara no fa ni 2 anys que estem junts, i ben aviat la rutina ens invadirà i serem com tothom, una parella més... ja no serem especials, s'acabarà la passió, la il.lusió, ni tan sols recordarem la màgia... 

A totes els hi ha passat, i totes pensen el mateix: "l'amor, caduca."

I jo em pregunto: "si els hi ha caducat, per què segueixen amb ell??"

Els experts comparen el fet d'estar enamorat amb un trastorn obsessiu compulsiu, es veu que la condició psicològica de l'enamorat, que no pot deixar de pensar en l'altre, esdevé al nivell d'un trastorn obsessiu! 

Sovint apareixen estudis que asseguren que l'amor caduca, i com si amb aquesta sentència no n'hi hagués prou, també s'hi atreveixen a posar-hi data. 

N'hi ha que parlen d'un any, de tres, o fins i tot quatre anys, com a màxim...

Mira't així, ha de tenir caducitat per la força... O, no? 

Un món ple de trastocats per amor?! 

No estaria malament..., jo m'hi quedaria a viure, enamorada per sempre...

De fet, aquesta és la raó de ser, experts en anatomia expliquen que les persones entren i surten d'aquest estat d'enamorament perquè el cervell no podria resistir mantenir-se en aquest desgast constantment! 

És per això que resulta impossible estar enamorat de dues persones alhora, al contrari del que passa amb el desig sexual, és clar que pots sentir-te atret per més d'una persona al mateix temps...

Altres teories, menys científiques, però també amb certa lògica, diuen: 

L'amor neix del desig, que neix de l'absència de l'altre, quan ja el tens, ja no hi ha absència i per tant ja no hi ha desig, i si no hi ha desig...

I què passa amb els nostres pares per exemple? 

No us ho heu preguntat mai? 

Ningú que faci almenys 5 anys que té parella segueix enamorat? 

Et passes un temps embogit perdut, desitjant amb totes les teves forces ser correspòs, estar amb aquella persona, somiant, imaginant, idealitzant... i quan per fi es fa realitat, què? Ja està? S'esfuma? Se't passa? 

No ho crec pas! 

Deu ser el trastorn obsessiu que parla per mi? 

O és que pensar el contrari se'm fa massa difícil de digerir? 

Què en penseu? L'amor, caduca?

I si fos així..., pots gaudir de l'amor plenament si ja no estàs enamorat? 

Com sempre, m'acomiado amb una cançó preciosa de Shania Twain, pels qui sobreviuen al temps, i a l'amor.


12 comentaris:

  1. Oscar Whilde dijo algo asi: El gran amor de tu vida normalmente es un amor imposible.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanta.... Espero però, que lo impossible es faci realitat algun dia...

      Elimina

  2. Suposo que és impossible estar enamorat eternament.
    Quan t'enamores el desgast es increible, no veus res més enllà i ho donaries tot per aquest "algú".. T'agradaria gaudir d'aquesta sensació tota la vida.. Et sents diferent, contenta, invencible, i creus que res ni ningú podrà fer-te veure les coses d'un altre color. De la mateixa manera, quan no és correspós, et fa sentir vulnerable, desgraciada i que res no té sentit.
    Per sort o per desgràcia, aquest estat no pot durar tota la vida.. Quan marxa l'enamorament arriven altres coses, no necessàriament pitjors, sino diferents.
    Jo he tingut la sort d'estar enamorada, i no canvio aquesta sensació per res! Tot i que en sóc conscient de que ha estat efímera..

    ResponElimina
  3. Jo hem defineixo com una "enamorada de l'amor". Enamorada de totes les fases del amor: des de l'enamorament boig fins a la complicitat de l'estimació màxima.

    Totalment d'acord: Els grans amors son els amors impossibles.

    ResponElimina
  4. Yo creo que el estar enamorado es lo mejor del amor, es la fase en la que todo está bien ,damos y recibimos por igual , nadie se queja ,nos conformamos con todo aunque no nos guste y todo lo que hace el otro nos parece estupendo....incluso somos capaces de ver un partido del Barça en un bar abarrotado de gente histerica... Y a su lado nos parece hasta romantico.Hasta aquí todo maravilloso,no parece que vaya a tener final , imposible.Qué pasa entonces?Pues sencillamente que en ese periodo,no somos exactamemte nosotros mismos, si no que estamos interpretando un papel para gustar al otro, osea que de alguna manera estamos viviendo algo que no es exactamente la realidad,nos creemos como "alicia enel país de las maravillas".Y cuando bajamos de "la nube", es decir cuando ya pasa el tiempo , tenemos ya una relación consolidada y convivimos en pareja.......peligro!!!!! ahí es cuando empieza el principio del fin del "enamoramiento", y en muchas ocasiones empieza el "aburrimiento". Ya no nos hace tanta gracia lo que hace el otro, nos volvemos más egoistas ...hemos entrado en la realidad pura y dura, aquí ya somos nosotros en la mas pura esencia.
    Ya depende de la capacidad de cada uno para hacer que su vida en pareja sea lo más divertida posible , tener elasticidad , tolerancia y respetar al otro.......pero lo de "estar enamorado" pasó a la historia..
    Hay una frase que lo define muy bien :"la confianza da asco"

    ResponElimina
  5. L'amor caduca? suposo i espero que no, però tampoc tinc la certesa. Si tenim la sort d'haver estimat de veritat i ser correspost aquest amor no caduca. el que si que hem de fer es construïr una amor sòlid, amb una base forta. Hem d'intentar que la relació es renovi cada dia, que hi hagi complicitat, amistat, química, sinceritat... si és així ens durarà tota la vida.
    Si pelcontrari el nostre amor no és correspost, espero que no duri per sempre, pq no hi ha res pitjor que estimar i que no t'estimin... si que hi ha una cosa pitjor.. que t'estimin i et deixin! L'esperança es una cosa que et trenca el cor!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó quan dius que es molt dur deixar a algú quan l'estimes.
      Des de l'altre banda es pateix molt, moltíssim.

      Elimina
  6. ¿El amor caduca ? ¿Que es el amor ? ¿cuanto de vuestros padres creeis saber ? creo que la repuesta es " complicidades " parece uno palabra simple pero no lo es , por lo demas : " Todos a lo largo de nuestra vida nos ponemos mascaras para ocultar nuestros sentimientos y no nos hagan daño y cuando queremos despojarnos de ellas forman parte de nuestra piel y debemos navegar por la vida sin que el cielo ( la otra persona ) lo sepa"

    ResponElimina
  7. Em permeto el luxe de citar el tòpic de: "No hi ha res millor que estimar i ser correspós". Jo sóc una persona enamorada de l'amor.. Penso que l'amor no caduca tot i que si mirem el nostre voltant tot són decepcions, matrimonis trencats,infidelitats... Però tot i així crec i m'agrada creure en l'amor. Tampoc s'ha de viure dins d'una bombolla de color rosa, tindre els peus sobre la terra, gaudir i lluitar cada dia per la persona que et fa sentirte plena i feliç.

    ResponElimina
  8. Jo penso que no caduca, es transforma. La fase de "subidón" s'acaba... potser sí. Però jo he vist els meus avis enamorats tota la vida, i els meus pares. L'enamorament és només el principi d'un camí diferent, ni millor ni pitjor.

    ResponElimina
  9. L'amor té etapes enamorament desenfrè amor jove amor madur respecte admiració complementar ....
    Un sentiment que ve de més enllà de tot no s'esvaeeix, amb el pas del temps i les etapes es consolida .
    Un amor junts o separats , un amor de parella o d'amics, un amor de pares a fills, un amor en tots els sentits, si és amor no caduca és perenne i sobreviu a totes les adversitats del camí.
    Gràcies per compartir les teves lletres i donar-nos la oportunitat d'opinar i comentar, pensaments que la majoria de vegades els tenim en el fons de l'ànima guardats.
    Lletres de Silenci una cançó que trobo fabulosa i m'agradaria compartir-la amb tu gràcies de cor .
    https://www.youtube.com/watch?v=luwAMFcc2f8

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pel teu comentari, per llegir-me i dedicar-hi unes paraules. El blog no seria el mateix sense tots els vostres comentaris!
      La cançó és preciosa, m'encanta!

      Elimina