diumenge, 30 de desembre de 2012

"La tornada"

Havia pres una decisió i n'estava completament convençuda, posava la mà al foc.

Aquesta vegada no et deixaria tornar.

No m'ho puc permetre, ja no.

M'ho has fet tantes vegades, i el pitjor de tot és que jo t'ho he deixat fer.

Fins ara, sempre t'he rebut de la mateixa manera en la que tu tornaves, com si mai no haguessis marxat...

Aquesta vegada és diferent però, ha passat massa temps... tan com per adonar-me´n que no sóc gens important jo per tu.

Aquests 6 mesos m'han anat molt bé, els 3 primers han estat tot teus, el meu cap era teu, el meu cor, el meu cos...

Només pensava en tu, en buscar un per què, només volia una explicació, alguna cosa a la que aferrar-me, quelcom que m'ajudes a no patir més, a passar pàgina...

Per sort, tot és qüestió de temps, no?

Se m'ha girat el cor, les cames em tremolen... gairebé no puc respirar, muda... Vols veurem.

Vols veurem?? Ara vols veurem??

Han passat 6 mesos, 6 mesos!!!

Per un moment, he quedat paral.litzada...

Fins ara creia que el fet de que tornessis significava que t'importava, que no m'havies pogut oblidar, que pensaves en mi...

Passava el temps i una vegada rere l'altre em feia les mateixes preguntes: per què marxa? Per què m'ho fa? Tornarà? I quan per fi ho feies... ja se m'havia oblidat tota la resta.

Voluntat robada, voluntat perduda. 

No m'importava res més, havies tornat! 

Canviava un moment de glòria per molt de temps buida, completament perduda, cor trencat.

Només és un covard? 

Què li passa?? De debò li agrado tan com diu?

He intentat tallar-ho tantes vegades... he volgut tant que acabés, poder oblidar-te... tant com gairebé les vegades que desitjava i somiava tot el contrari. 

Res d'això, ja més igual.... ja no hi han més "perquès", no els vull, he esgotat totes les preguntes, he superat els límits.

Sempre he cregut en l'amor, però és ara que me n'adono que jo creia erròniament en l'amor...

Pensava que només es podia sentir el verdader amor quan el vivies des de el desamor, quan tenies un amor prohibit, un impossible, algú que et feia tornar boja, un voler i no poder, un amor platònic...

El que no sabia és que podia sentir i viure un amor igual d'intens amb algú que de veritat em volgués.

Ara sé que et deixava tornar per què creia en tu, en nosaltres, lluitava per un desamor i no per un amor...

Aquesta vegada no, mai més.

He conegut algú, algú que vol veurem cada dia, m'escriu, em truca, diu que em troba a faltar...

Ell vol estar amb mi, no té pors ni dubtes, no juga a cap joc estrany...

No et contestaré, és per això que escric... no et donaré cap explicació, faré com tu.

Pots estar tranquil, jo, no tornaré...

En el fons ja tinc el que més volia, el que tan i tan he desitjat...que tornessis...

Un plaer haver coincidit amb tu.

Com sempre, i per acabar bé l'any, m'acomiado amb un cançó de Malú, per totes aquelles persones que volen deixar enrere un present més que passat...







14 comentaris:

  1. M'ha agradat molt... Els dels millors que has escrit. Enhorabona! XoXo

    ResponElimina
  2. no podia faltar abans dacabar el 2012 un post teu..paraules molt encertades que defineixen molt bé aquest sentiment de frustament davant la situació de ser manipulada i q ell intenti tenirme sempre, quan vol, a su antojo.. encara no estic al punt de poder dirli adéu! q et quedis en el record danys enrere de patiment i algun somriure potser..q he sigut jo la q + he lluitat per poder intentarho.. Potser aquest 2013 ens hauriem de regalar oblidarnos i superarnos! segur q hi ha algú algun lloc q ens pot estimar com ens mereixem! xq no som males persones..simplement crec q ens vem coneixr en el moment menys oportú i anem a destemps des de fa 5 anys.. I a tu, Lletres del Silenci,espero q ens regalis en aquest nou molts posts tan bons com aquest!!!!

    ResponElimina
  3. Com sempre t´has sortit! per mi tmb és dels millors. Felicitats i bon any nou

    ResponElimina
  4. Gran post per acabar l'any i començar un any nou. Es el que dius al post deixar enrrera una cosa que et fa mal i tenir il.lusió per començar-ne una de nova. Això es el que intentaré aquest any nou, deixar enrrera una relació que no ha anat enlloc i tenir la il.lusió de començar-ne una altra que pot anar a bon port ;)
    Gracies per tot... jejeje

    ResponElimina
  5. No nos podemos quedar atrapados en el pasado , hay que saber pasar página sin mirar atrás.No debemos conformarnos,tenemos que ser fuertes y luchar por nuestra felicidad.El tiempo pasa, y pasa rápido muy rápido,no perdais ese tiempo esperando a el amor que se marchó, al amor que fué y que si vuelve.. ya no será.Quereros,abrir vuestro corazón y daros la oportunidad de volver a amar.Lo digo por experiencia, y es que las cosas "a toro pasado"son fáciles de ver...La putada de la experiencia es que cuando eres joven no la tienes y cuando la tienes de poco te sirve porque ya eres mayor...Time over!!!!El refran lo dice muy clarito:"quién se fué a Sevilla...perdió su silla"

    ResponElimina
  6. Tinc curiositat per saver, si ets home, dona, o qui es la o les persones que ni'han darrere d'uns escrits tan macos i encertats,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pel teu comentari, sóc una dona, una de sola. ; )

      Elimina
  7. Has de deixar d'entrar dins el meu cap! Com pots encertar-la tant? ;)
    Espero molts més escrits teus aquest 2013. Bon any guapa!

    ResponElimina
  8. Genial!!! Felicitats per l'escrit i per haver tingut el valor de deixar-ho enrere... Moltes sabem que costa moltíssim!

    ResponElimina
  9. No volia creure que era una dels millors, nhi ha tant de bons teus... Hi ha vegades que m'en llegeixo de passats i m'encanten... Tornen a revifar allò que sento quan llegeixo un post teu...
    Aquest m'ha encantat s'ens dubte, sobretot perquè hi ha tanta certesa en les teves paraules, tant de valor... Tanta decisió... Encara que sigui x obligació, no hay mal que por bien no venga...No podem aferrar-nos a algo que en aquest cas ens fa mal, o si més no xk amb algú que no ens correspon.
    Felicitats... La fan de sempre...

    ResponElimina
  10. Aquesta és una decisió que jo he prest antes vegades..!!
    Ha passat el temps, i tot i que no hi ha cap dia en el que no hi dediqui una estona a pensar en ell, sé que mai no tornarà.. o no com jo hagués volgut.
    Sovint penso que si torna li faré el mateix buit que ell m’ha fet tantes vegades.. o que potser faré com si res, com si no l’hagués trobat a faltar.. Però en el fons, sé que desitjo que torni, desitjo trobar-me un missatge, un correu, una trucada... tot i que sé que això em “trastocarà”, com sempre.
    S’esgoten les explicacions, ja ni tant sols intento entendre perquè ho fa.. suposo que una no pot fer-se’n una idea quan només ha donat, a justificat i a perdonat tantes absències.
    Em sento totalment identificada amb el que escrius, i encara que en certa manera em fa vergonya haver-ho de reconèixer .. jo el deixaria tornar. :(

    ResponElimina
  11. Em sento molt identificada amb el que descrius. Estic en una situacio similar però se que ell no tornara mai perque és un cobard incapaç d'afrontar els seus sentiments i limitar-se a la comoditat de casa seva. Tots els homes son iguals....uns rajats. Jo encara l'estimo i l'odio a l'hora.

    ResponElimina
  12. Costa tant a vegades actuar quan els sentiments es barregen...Jo tinc una persona al cap des de fa molt temps i això no para... és una batalla que no sé si pararà però dono gràcies per sentir el que sento i només ho puc compartir amb una amiga que sap el que em passa...

    ResponElimina