dilluns, 10 de desembre de 2012

Ho he fet...

No puc deixar de pensar en tu, en nosaltres, com em miraves..., els teus ulls, podria perdrem als teus ulls, mira'm, ho donaria tot per poder mirar-te ara mateix...

Tanco els ulls i només et veig a tu, si els deixo tancats una estona més puc sentir-te... encara puc, una vegada més... he intentat no pensar-hi, però contràriament al que esperava, m'encanta fer-ho... No ho vull deixar de fer!

Estic sola, començo a escriure, ara només t'escric a tu, no sé escriure res més..., això però, no t'ho diré ni a tu, ni a ell.

Mai hagués imaginat que seria així, se'm fa difícil fins i tot escriure-ho...

No tinc remordiments... cap ni un...!

Com pot ser?

M'hauria de preocupar, oi?

I per què no em sento malament doncs??

Ho he fet... Definitivament sóc INFIDEL.

No és que me'n senti especialment orgullosa, però tampoc me n'avergonyeixo el més mínim...

Dec ser molt egoista.

No em sento malament perquè he fet el que sentia, el que tan desitjava..., i el pitjor de tot és que m'ha encantat.

Una vegada vaig sentir una frase que em va agradar molt: "sempre s'ha de fer el que un sent, encara que després ploris" seria meravellós que sempre poguéssim fer el que realment sentim, veritat?

Aleshores, és un problema que jo no plori?

Jo estimo la meva parella, no vull que acabi, però no vull deixar de veure'l a ell...

Viure amb un i morir per l'altre...

Es pot fer això?

Sóc normal?? Encara sóc una bona persona?!

He perdut el cap??

Com sempre m'acomiado amb una cançó que m'encanta de Fito y Fitipaldis.


13 comentaris:

  1. Em sento 100% així. Sempre he cregut en la fidelitat absoluta.. deia jo? mai! no podria mirar als ulls a la meva parella com si res. Però ha passat, he sigut infidel i segurament ho tornaré a ser, perquè tot i que estimo moltíssim a la meva parella, l'altre em fa perdre el cap. Fa que em torni a sentir dona, sexy, interessant, etc.... I em sento fatal per això però tampoc puc fer res per evitar-ho. Em plantejo seriament si segueixo sent una bona persona o m'he convertit en algú egoista.. jo si que en tinc de remordiments.. molts... pero tot hi així no ho tallo...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no crec q siguis una mala persona, a mi em passa el mateix que a tu, no em considero mala persona però si que em plantejo si es pot viure així, jo quan estic amb l´altre després no puc estar amb el meu marit....em costa moltissim i només penso em l´altre, em sento malament. No se com portar-ho tot això, pq no vull deixar al meu marit i no sóc capaç de tallar amb l´altre.

      Elimina
  2. Mai li he sigut infidel a meva parella, físicament parlant. Però sí de pensament..és igual de "dolent"?tenim crisis?és xq ens fa falta algo?? Penso q si arribes a concluir les accions q sem passen per el cap amb el meu company de feina la meva relació sacabaria..no el podria mirar a la cara.. ganes no em falten, i al.meu company tampoc...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo personalment, penso que a vegades és molt pitjor una infidelitat de pensament que no pas físicament. Quan desitjes molt algo i no ho fas, t´estàs privant a tu mateix i sempre tindràs més ganes i et quedarà el dubte...

      Elimina
  3. Lo importante es ser leal.Lo de ser infiel ....es muy realtivo....creo que más bien es un tema de educación. Nos han educado en base a unas normas de comportamiento que en el fondo fallan, porque si somos infieles será por algo, porque si no no lo seríamos. No somos tan perfectos , ó acaso alguien puede "poner la mano en el fuego"por ello?
    No me parece que "ser infiel" tenga que ser algo tan trascendental, me explico...si es algo puramente de "atracción física" pues eso, no hay que darle más vueltas , nuestro cuerpo es nuestro y nuestra voluntad también, no tenemos porqué dar explicaciones a nadie (en principio, je je)La cosa cambia cuando a raiz de una infidelidad entran los sentimientos, entonces... "amigos mios", es cuando hay que dejar de ser infiel para ser leal.Jamás le niegues a tu pareja la "LEALTAD"...se la debes....
    P.D: Nunca que quedes con las ganas , siempre te arrepentirás.

    ResponElimina
  4. Pot passar, i m'ha passat... quan portes molt temps en una relació i l'enamorament ha passat, només queda l'estimació. Pots estimar molt aquella persona, però si et passa per davant l'amor de la teva vida, o algú que et fagi sentir qu reviu aquella sensació de papallones a l'estomac eés quan et plantejes si realment ets feliç amb el que tens.
    Enamorar-se és una cosa que no s'escull, succeeix sense més raons... i frenar el desitg és insoportable! Aquell desitg que et fa perdre el nord!
    El mes important per no sentir-se malament és ser fidel als pròpis sentiments, intentant no ferir a ningú... si t'has enamorat segueix el camí del teu cor, però arrisca i deixa a la teva parella.. pel bé dels dos.
    Una gran frase de Schopenhauer "La vida oscila entre el sufrimiento y el tedio" dejemos el tedio y arrisguemonos al sufrimiento!

    ResponElimina
  5. Jo encara no he estat infidel m'estimo molt la meva parella però l'altre em torna boja i només em puc imaginar estant amb ell en situació íntima. Ell es talla molt quan quedem per fer acfès d'amagat i això no es bo, estic tipa de reprimir-me cada cop que el veig. Tinc unes ganes boges de besar-lo i estar amb ell íntimament i fruir els dos...

    Espero que acabi passant i després ja veurem, l'important es que ni la meva parella ni la seva s'assaventin de res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. T´entenc perfectament.... em passa el mateix que a tu, tan l´altre com jo tenim parella, em moro per estar amb ell, per saber què sentiré, que passarà, però tmb em fa por, què vindrà despres...

      Elimina
    2. I que faràs? Jo em sembla que al final cauré. Ell m'ha dit que, sempre estará al meu costat com amic, decideixi el que decideixi, però que sóc jo que ha de prendre la decisió.

      Em fa molta por que el meu amic em "traeixi" després i ho vagi explicant a algú i al final li arribi al meu novio. Ell está casat i amb fills però com que fa molt temps que esta amb ella ho té més superat si li fos infidel, és més fred en aquest sentit. Jo l'únic que vull és no perdre el meu company i de l'única manera que penso que em pot descobrir és que el meu amic sigui "indiscret"... Esperem que no passi això pq sino em desmuntaré la vida per sempre.

      Elimina
    3. Si no confíes del tot en el teu amic, vigila molt pq si et traeix estas llesta... Pero si días q ell te fills pel seú propi b no crec q ho expliqui.
      Jo crec q al final caure... No vull quedarme sempre amb el dubte

      Elimina
    4. Jo crec que també cauré... Uff, es que no puc parar de pensar en ell... Ahir ens vam creuar uns misstages que Deu n'hi do!! No sé, a ell el veig passiu potser és perque té por de penjar-se de mi... igual que jo d'ell i sobretot que se'n assabentin les nostres parelles.

      Vols dir que si ho faig amb una vegada n'hi haurà prou??

      Elimina
    5. El problema es q crec q si ho fem voldrem mes. Jo dubto q nhi hagi prou... Tu q creus? Es mol complicat...

      Elimina
  6. El problema es que el meu amic ara ja no vol quedar amb mi i d'estar en contacte més aviat poc... No sé si passarà alguna cosa, ell ha refredat molt les coses entre nosaltres... Però no entenc per quin motiu...

    Jo t'aconsello que si veus l'oportunitat et llencis i després ja es veurà que passarà... L'important és que les parelles no sàpiguen res de res, ser molt discrets.

    ResponElimina