dimarts, 20 de novembre de 2012

Només som amics...

T'he escrit moltes vegades, més de les que et puguis imaginar...

Crec que m'agrades des de el primer dia que ens vàrem veure; de seguida vaig sentir-me atreta per tu...

Érem joves, l'estiu era el nostre aliat i ens passàvem el dia junts, al carrer, ens ho explicàvem tot, ho compartíem tot, gairebé inseparables.

Sempre has tingut quelcom que et fa especial, diferent, ets una d'aquelles persones que captiva, la gent t'escolta quan parles; a mi em vas conquistar des del primer dia i ja t'hi has quedat per sempre...

Quan estem junts tinc la sensació que tu sempre hi seràs... Miro al futur i t'hi veig en ell; formes part de mi, del que sóc.

A vegades, quan fa dies que no quedem i ens veiem, et miro, i sé qui ets, m'agrada la manera en la que formes part de la meva vida, m'encanta que siguis aquí, ens retrobem, ens abracem, parlem de tot, ens entenem, discutim, ens escoltem, ens respectem, som amics...

D'altres en canvi, tanco els ulls i seria capaç d'imaginar-m'ho tot al teu costat... penso en tu i et trobo tan a faltar...

Em costa fins i tot escriure-ho, no ho he dit mai en veu alta...

Jo... penso en tu, hi penso molt..., cada dia... t'escric, t'imagino, ens imagino, no en tinc prou amb ser amics... vull estar amb tu, ho vull tot amb tu...

No sé com ha passat, ni quan ha passat! És d'ara això?? De sempre...?

No puc centrar-me, conec gent però... no m'interessen, m'he adonat que ningú m'omple com tu, ningú m'interessa més que tu, ningú m'enten millor que tu, ningú m'agrada com tu... no vull estar amb ningú que no siguis tu...

Tant per edat com per experiència, em creia perfectament capaç de diferenciar l'amistat de l'amor; no obstant, amb tu tot és diferent; hi penso però no sé què hauria de fer, em fa por equivocar-me, i si per tu només sóc una amiga??

M'hauria d'arriscar a dir-t'ho?

No vull perdre el que tenim, no ho suportaria... Sé que res podria ser igual si t'ho confesso i tu no sents el mateix, només d'imaginar-ho... Em moro. Ets massa important per mi.

Però tampoc vull penedir-me de no ser fidel al que sento, no seria feliç així, no puc fer veure que no sento el que sento i resignar-me a viure amb el dubte tenint-te tan a prop...

Avui enlloc d'acomiadar-me amb una cançó us en deixo dues, una perquè és preciosa i l'altre perquè a part de preciosa, m'evoca bons records. Jarabe de Palo i Andrés Calamaro.




8 comentaris:

  1. arriscarse i donarte compte d q no és tant el q sents? q quan li exposes i ell segurament es sent agust amb tu i tbé vol provar..però tu amb el temps veus q el q ha passat és q alguns sentiments shan malinterpretats...q sha de fer?trencar al cor a la persona q testima i estimes però no al mateix nivell...??

    ResponElimina
  2. M'encantesn les dues cançons!! Crec que si comentes a un amic que el que sents va mes enllà de l'amistat tens mes a perdre que a guanyar. Pots perdre un bon amic i el desig de tenir alguna cosa mes.. perquè desitgem el que no tenim i quan ho tenim deixem de desitjar-ho. A més si aquesta relació d'amistat acaba seiguent una relació de parella molta de la complicitat que tens desapareixerà.
    Gracies de nou pel post segueix així ;)

    ResponElimina
  3. Errorrrrrrr, lo digo con contundencia.Una vez en mi vida , solo una... Cometí la locura de ir "mas alla" con un buen amigo.Nos lo contabamos todo,reiamos,llorabamos, entrabamos , saliamos, de copas, de fiesta....lo teniamos todo, inseparables.....Y aquella noche... lo perdimos todo . No hay marcha atrás y una vez pasas esa pequeña linea, nada vuelve a ser lo mismo.
    P.D: no dejes que un buen amigo se convierta en un mal amante.Los amigos son para siempre ,los amantes............ ahí lo dejo...

    ResponElimina
    Respostes
    1. tota la raó, jo ho vaig provar, però no era el mateix, no me l'estimava com a parella, no podia besar-lo, només podia abraçar-lo, i la nostra amistat va anar en decaiguda, i quan penso en fer el mateix amb una altre persona, només d'imaginar-me el futur, besar-lo, no puc, me n'adono que m'equivoco. lliçó apresa. a més a més, després veure'l amb una altre noia, es fotut, la veritat, no perquè me l'estimi i estigui gelosa, si no per....no es explicable.

      Elimina
  4. Estic dacord amb els comentaris anteriors, penso igual que vosaltres que més val un amic per tota la vida, que arriscar-te a perdrel per sempre, pq mai més serà igual, aixo segur.
    A mi no m´ha passat mai, però reconec que si sentís aquesta necessitat de fer un pas més amb un amic, que en realitat no només és un amic..em costaria molt callar-ho i no intentar lluitar pel que sento.

    ResponElimina
  5. I si es l'amor de la teva vida? Ningu ha vist "cuando Harry conoció a Sally"???

    Te quiero cuando tienes frío estando a 21 grados, Te quiero cuando tardas una hora para pedir un bocadillo, Adoro la arruga que se te forma aquí cuando me miras como si estuviera loco, Te quiero cuando después de pasar el día contigo mi ropa huele a tu perfume y quiero que seas tu la ultima persona con la que hable antes de dormirme por las noches; y eso no es porque este solo ni tampoco porque sea nochevieja. He venido aqui esta noche porque cuando te das cuenta de que quieres pasar el resto de tu vida con alguien, deseas que el resto de tu vida empiece lo antes posible.

    ResponElimina
  6. un amic es un amic, pero si sentís algo mes, no se si seria capaç de disimular.. crec que no... se'm notaria massa per seguir com si res. Arriscar-me a perdre una gran amistat? o viure-ho per sempre com un amor plàtonic, comparant totes les altres relacions amb el que hagués pogut ser i no ha sigut per la meva cobardia?
    Definitivament, si sents que és més que un amic, t'has d'arriscar...

    ResponElimina