dimecres, 28 de novembre de 2012

L'espera

No puc més, escric per no escriure't a tu... No puc escriure't per molt que ho vulgui, per molt que ho necessiti... No puc dir-te res més perquè ja t'ho he dit tot...

Passen les setmanes (i ja en són moltes) i la teva absència esdevé cada vegada més i més dolorosa...

Diuen que el temps ho cura tot i que la distància fa l'oblit, i doncs? Per què a mi se'm fa tan dur? Sóc l'excepció?

Quan temps més ha de passar per què no em faci mal recordar-te ni pensar-te?

Per què no puc oblidar-te si ja no hi ets!?

En el fons o sé bé per què no puc...

Com diria en Ricardo Arjona, "el problema no es tu ausencia, el problema es que te espero..."

No puc perquè t'espero, sempre t'espero...

Què em passa? Deu ser que el meu cor sap alguna cosa que jo no se...?

El temps passa i quan em sembla impossible que puguis tornar, apareixes de nou, sempre ho fas, si marxes, tornaràs....

La pregunta hauria de ser per què espero a algú que està clar que no vol quedar-se?

Al principi se'm feia molt més dur, estava enfadada, desesperada, fins i tot obsessionada...no saber res de tu em desequilibra, sempre em passa el mateix, estic dins d'un cercle del que no sé sortir.

Però després passen els dies i mica en mica em vaig asserenant, torno a recuperar el control perdut.
Em sento forta, fins i tot me n'alegro que ja no hi siguis! ja ho tinc superat això! Tan de bo no tornis aquesta vegada!!

Miro d'acceptar que no hi ets, que això és el que hi ha, que tu vens i te'n vas...

Quan no hi ha res que em faci sospitar que puguis marxar, quan millor estem, tu desapareixes com si mai no haguessis estat aquí.

Per què?? Per què ho frenes?

No t'agrado prou?

O és que tens por d'enamorar-te?

Hi penso i encara em sento pitjor. Em fa por romandre aferrada a tu i no saber sortir d'aquí; ha passat força temps, i tot i així res ha canviat per mi...

Avui m'he despertat pensant en tu..., merda, no puc més...et necessito, et trobo tant a faltar, per molt que vulgui no puc allunyar-te de mi... no se si podré aguantar més temps així...

Ens tornarem a veure? Diga'm que si per què pugui descansar...

Torna, torna, torna...

Abrasa'm si us plau, no em deixis anar...

Que aquest moment no aturi mai.

Avui m'acomiado amb una cançó de l'ex grup musical Melon Diesel.



6 comentaris:

  1. És com si pugúes escriure un post jo mateixa del que sento quan llegeixo els teus posts i recordo tant i tant... tot i que moltes vegades em convenço a mí mateixa de que ja l'he oblidat, moltes més sento que no deu ser així si tan m'enrecordo d'ell...gràcies per posar-li paraules a tants pensaments sense veu!

    ResponElimina
  2. quan et trobes en un moment així d la teva vida de voler i no poder..és molt trist! voler TOT amb aquesta persona a sabiendas q ell no..q ha tingut infinites oportunitats + infinites portes obertes i no ha volgut entrar! o voler tancar tot i seguir endvant i tmpoc poder xq smpre testàs mirant d reull x si apareix.. així no es pot viure! q es pot fer amb això? ell podria posar de la seva part i desapareixr si em té una mica destima?? no sé q fer..cap a on tirar!

    ResponElimina
  3. es difidil superar situacions així, quan tu estimes a algú i aquest algú no vol estar amb tu, quan apareix i desapareix, quan ve, però mai per quedar-se...i es converteix en una obcesió, et pases els dies pensant què farà, on serà, amb qui estarà i la resposta es que no està amb tu! Pero es dificil treure't-ho del cap, deixar de pensar. La teva vida no avança pq et pases la vida esperant a veure si torna per quedar-se. I ens hem de fer fortes i pensar que no, que no vindrà que no vol que no t'estima i que hem de seguir caminant... però que difícil es fa!

    ResponElimina
  4. Es como una puerta que nunca se acaba de cerrar, siempre permanece entreabierta,no queremos cerrarla pero tampoco podemos abrirla...Es una situación realmente complicada, egoista por su parte?? pues no..,no sé...quizas ni siquiera sea consciente del daño que me provoca.Y yo... no no,no tengo valor para cerrar esa maldita puerta y si la cierro siempre encontraré la rendija por donde mirar.... estará?? ja ja ja , el como siempre ahi parado sin querer entrar y yo jodida una vez más.No tengo el control,me rindo, no puedo luchar!!(en mi pesamiento, una cosa que apuntar .....creo que he tirado la puerta abajo, aquí ya nada nos puede separar, me voy a dejar llevar...)

    ResponElimina
  5. Fa massa temps que visc pensant quan tornaràs i perquè mai no he aconseguit que et quedis.
    Em pregunto perquè tu no em necessites quan jo no puc viure sense tu, i no trobo respostes.
    Tant extrany es voler tenir-te, sentir com m'abraces.. tancar els ulls i saber que estàs al meu costat?
    Em vas donar el millor sense demanar-ho i de la mateixa manera m'ho vas treure.
    Avui he sommiat que tornaves.. T'adonaves de quant em trobes a faltar i em deies que mai més marxaries..
    Però una vegada més ha estat un somni.. Així que seguiré esperant a que qualsevol dia tornis com si res no hagués passat.
    Em resisteixo a oblidar-te malgrat que això condiciona el que faig. No he tornat a sentir per ningú res semblant, no puc deixar-me portar i tornar-me a enamorar.. Perquè et segueixo esperant..

    ResponElimina
  6. M´encanta aquest post, ho descrius molt molt bé, saps posar paraules als sentiments.

    ResponElimina