divendres, 30 de novembre de 2012

La cita!

M'estava pintant la primera ungla quan de sobte m'ha sonat el mòbil! (De tant en tant també va bé dedicar-se una estona a tu mateixa!)
No tenia el número gravat i l'he agafat tan tranquil.la.

- Si?
- Hola... Saps qui sóc?
- Mmmm no...
- Sóc l'Albert... et trucava per si t'anava bé sopar aquesta nit.
- Mmm avui?
- Si avui, estàs bé? pots parlar?
- Mmm si, no, perdona, estic treballant ara et trucaré eh.


Buff que malament! He quedat fatal! Merda s'haurà notat? No volia dir-li que m'estava fent la manicura! Quina vergonya, m'he posat molt nerviosa!!

- Bertaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!
A què no saps què m'ha passat???
M'acaba de trucar!!!!
- Qui??
- L'Albert!!!! El del dissabte passat!!!!
Mare meva quina vergonya! M'he posat super nerviosa, diu que si vull anar a sopar avui?!
- Ostres! Què fort! Veus! Al final t'ha trucat! I què li has dit?
- Li he dit que estava treballant i que el ara el trucaria.
Què li dic?? Hi vaig??
Quèeeeeeee em poso??????
- Siii!! I ja l'has trucat? On ets ara?
- No! Ara el trucaré, aiii tinc mal de panxa!


Ja està, ja l'he trucat, hem quedat a les 21h al triangle! Estic molt nerviosa! Quasi ni recordo la seva cara!

Vols dir que el reconeixeré? Quina vergonya!! Vaig passar la nit amb ell sense coneix-se'l... No pensava que em trucaria! No vaig guardar-me el seu número... No sé per què no me'l vaig guardar?!

Vam connectar molt bé, (en tots els sentits!), suposo que pensava que no ens tornaríem a veure mai més...

Va ser una nit boja, no paràvem de ballar, ens ho vam passar realment bé, i tu te'm vas plantar davant...

No ho he fet mai jo això, és la primera vegada que me n'he anat al llit amb un desconegut... i la veritat és que va anar molt bé, ens vam entendre de seguida, no sé com explicar-ho, em sentia segura, em vaig deixar anar i contràriament al que esperava, va ser tan dolç... No apartaves els teus ulls de mi, vam connectar i per un instant ja no érem dos desconeguts.

Arribo tard merda, hi ha molta gent al triangle, d'entrada no veig ningú que em soni... És pitjor que una cita a cegues això! Havíem de quedar aquí?

Ja està, vens cap a mi...

- Pots fer el favor d'explicar-m'ho toooot??!! Porto tot el dia esperant la teva trucada!!! Com va anar?
- Berta m'he enamorat.
- Jajaja va anar bé doncs?
Bé i què? Parla!!! Va passar alguna cosa? Us tornareu a veure?
- Això espero! Mooolt bé... em va convidar a sopar, és tan atent... vam acabar a casa seva...

M'agrada molt, és guapíssim i el trobo tan interessant, és educat, divertit, i no puc deixar de pensar en ell, no me'l trec del cap...

Parlàvem força mentre sopàvem, res important, havíem begut, estàvem nerviosos; gairebé no tinc records de casa seva, només el veig a ell, a ell sobre meu...

El que més m'agrada és com em fa sentir després... no tinc la sensació d'estar amb un estrany, no sé com explicar-ho, em fa sentir especial, i el sexe és increïble...!

L'únic que em preocupa és que les dues vegades que ens hem vist hem acabat igual...

Mai havia connectat tan ràpid amb ningú, vol que ens tornem a veure divendres que ve per sopar, li he dit que sí... Però ara em fa por que no se'm prengui en serio, que només vulgui això de mi...

Tampoc sé gaires coses d'ell... I si té parella? I si no en vol...? No m'ha dit res en tota la setmana.

La tercera cita ha sigut millor si cap! Ara ja estic completament enganxada a ell, volia haver parlat més, intentar conèixer-nos millor...

Ho vull saber tot d'ell, però quan el tinc davant, només intento concentrar-me per no tirar-me als seus braços!

No l'escolto gaire, em rossa per casualitat, jo el toco involuntàriament...

No puc... Cada vegada et tinc més a prop, és com un imant...

El món s'atura, ja no podem separar-nos.

Espera..., una última vegada..., un últim petó...

Vull estar amb tu, només amb tu.

Em fa por que tu només vulguis això de mi, no sé què sents, ni què busques, però jo... vull més...

Hem quedat d'aquí dos dissabtes per sopar... No vol veurem de dia?

Què es pot fer quan vols parlar i no pots?

Quan ho vols tot i et conformes amb res?

Avui m'acomiado amb Pereza!






5 comentaris:

  1. quina situació, eh? ho hem viscut totes! Jo no he esperat mai res de situacions així, si només truca quan vol algo la resposta es NO, a no ser que estiguem preparades per afrontar una relació així. Pero des del moment que hi ha sentiments per mig s'ha de tallar, pq ell no vol res mes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. com pot ser q no vulguin res més? com ho fan? no tenen sentiments?

      Elimina
  2. No ho estem mai de preparades... i si ho fem veure... PAM!!! Les que ho fan i diuen que els va bé, menteixen... Nosaltres no som de pedra!

    ResponElimina
  3. Quan et passa una cosa així, has d´intentar dir el què sents o com et sents, perquè si no ho fas no seràs feliç, a ells ja els hi està bé..., però nosaltres com bé dius, no som de pedra! si volem més millor dir-ho que no patir en silenci...

    ResponElimina
  4. El hombre y la mujer, tan iguales pero tan distintos.Nosotras.......muuunmmm....lo necesitamos, esa sensación de sentirnos queridas , especiales y únicas .Ellos ...pim ...pam...aqui te pillo aqui te mato y si puedo te remato también...Creo que no hablamos el mismo idioma. Yo ......ó todo ó nada....C'est la vie!!!

    ResponElimina