divendres, 2 de novembre de 2012

Ja no jugo!


"Bon dia tingui senyoreta. 
Tinc ganes de veure't... Sopem divendres?" 
Arribo a la feina, obro el correu, i, pam!

Se m'ha disparat el cor, m'has escrit! 
La veritat és que ha passat un temps desde l'última vegada...
Estic súper nerviosa! Ens veurem!! Em tremola tot, tinc ganes de saltar!!

No contesto, esperaré que passin un parell de dies, potser.

Contesto demà a la nit?

Millor dos dies!

No serà massa?

Contesto ja?? "Siiiiii quierooooo"

No! Es pensarà que em moro de ganes...

Només és una fase, nosaltres juguem a no dir-nos res...

Els dos ho acceptem, ja ens està bé...

Mira't fredament, més fàcil..., fora complicacions, no hi ha lligams. 
"Ei, ho sento, al final divendres marxo a esquiar, et dic algo aviat dacord? 
Un petó" 
Què????? Nooooooooo!!!!

Però de què va??? Si encara no he ni contestat!!!  
"Bon dia guapo, cap problema!
A mi tampoc m'anava bé divendres... Quedem el següent?

Un petó"
Merda merda merda! Quina ràbia!

Tu véns i te'n vas quan vols, i jo t'ho deixo fer!!

Definitivament la meva voluntat ha quedat greument mermada.

No sé jugar. No m'agrada jugar!!

He desitjat tant que arribés aquest moment, que em diguessis algo, que ens tornessim a veure...

Tinc tantes ganes d'estar amb tu...

Si sapiguessis què sento realment... ni ho sospites...

Com he arribat fins aquí? Com em pot tornar boja un paio que no em cau ni bé!!

A què juga?? Prou. Quan m'escrigui no li contestaré.

Per què no contesta?? Arrggggg

El problema ve quan de cop i volta i quasi sense adonar-te'n...

Ets adicta a l'estúpid joc que ni tan sols entens, no saps a què jugues ni quines són les regles.... és clar, mai te les han explicat.

Penses en mi de tant en tant, o només... quan en tens ganes...?

Estàs... amb altres dones?

T'importo jo??

Fa molt temps que em vaig perdre en aquesta història, i "el joc" se m'ha escapat de les mans...

Com diria en Fito, nosaltres vem començar "La casa por el tejado" i després de tot, mai he sigut capaç de parlar-te clar...

I a mesura que ha passat el temps encara menys, quin sentit tindria que ara, després d'interpretar un paper com si res, et digui tot això?

De fet no en té, no té cap sentit, ja forma part del joc, el joc del silenci.

Com fer avançar algo que no comença?

Com atures un joc al que no vols jugar, i no pots deixar perquè n'ets adicta?

Com alliberar-te d´algú que no tens?

Avui m'acomiado amb una cançó de Ricardo Arjona que sempre m'ha agradat molt.



8 comentaris:

  1. Uff el joc del silenci... ens atrapa perquè no en tenim el control.. gens ni mica.. és més fort que un mateix, ja ho diuen, qui espera desespera... el poder queda en mans de l'altre.. que parla quan vol i omet quan vol... i ens quedem a l'expectativa sense força ni voluntad per imposar les nostres pròpies reglas..

    ResponElimina
  2. Quan ta raó, es tal com dius i com canta Arjona... el problema no es que tu passis de mi el problema es que jo no puc passar de tu!!! I aquest es un dels grans problemes amb els que et trobes quan vols oblidar a algu amb qui has tingut una relació que no ha estat mai una relació, si no una aventura una intenció de relació. Com trenques una cosa que no ha estat mai????

    ResponElimina
  3. Bonissim!! es tal qual ho escrius, i els comentaris també, com acabes una història que no ha començat mai?

    ResponElimina
  4. Nos gusta lo prohibido, nos da cierto morbo, nos hace sentirnos vivos, y porqué no , deseados.Las relaciones, al paso del tiempo son monotnas,
    incluso llegan a ser aburridas....Pudes querer mucho a tu pareja, claro que sí, pero en la vida siempre necesitamos nuevas ilusiones que nos transporten a otra realidad, a otra dimensión,aunque suframos con ellas,aunque que no tengan principio ni fin, que no tengan ningún sentido, que no tengan lógica alguna...sí, nos atraen como un iman;la intriga , el misterio, el no saber cuando , donde....por qué??Lo necesitamos como el aire que respiramos.Son situaciones que de pronto invaden tu vida, te atrapan ,son adictivas....no las puedes dejar, no las quieres dejar......por qué será??

    ResponElimina
  5. "Lo que no tiene continuidad no tiene realidad"

    ResponElimina
  6. Impossible deixar de jugar.. Malgrat que el joc ja no t’agradi.
    Sovint intentes recordar en quin moment vas decidir entrar-hi, com va ser, qui el va començar.. I perquè mai tu no vas triar les normes.
    Penses: “només cal no contestar un missatge, un mail, una trucada.. », però no n’ets capaç.. de cap manera.
    Maleeixes cada moment de debilitat, perquè havies decidit acabar-ho.. però no pots.
    Jugar formava part de nosaltres, de la història que havíem començat.. fins que va deixar de tenir gràcia.
    Tu segueixes gaudint mentre jo estic totalment desconcertada, i quan apareixes després d’un temps, quan ja no t’esperava, novament remous sentiments dins meu..Ara que semblava que ho havia aconseguit!
    Continua fent mal, tot i haver passat el temps.. Així que espero que algun dia arribi el moment en el que ferma i convençuda et pugui dir : « jo ja no jugo !! », i el més important, que estigui preparada per no saber de tu mai més..

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'entenc tant... Segur que algún dia podrem! Ànims ;)

      Elimina
  7. no hay peor nostalgia q añorar lo q nunca existio

    ResponElimina