dissabte, 6 d’octubre de 2012

Vius en mi

Em sembla impossible que puguis marxar mai, et porto dins desde fa massa, això ja no té marxa enrere per mi...tant de bo pogués tornar viure, llavors potser, podria oblidar-te.

En una de les seves frases cèlebres, en Joaquin Sabina diu:
 
"No hay nostalgia peor que añorar lo que nunca jamás existió."
 
Segur que molts enteneu perfectament de què parla en Sabina.
Suposo que no es pot acabar el que mai s'ha començat..., és per això que hi ha persones que per més que vulguis no pots treure't del cap. Estàs condemnat a pensar i somiar-hi de per vida.
 
A vegades comparteixes moments amb gent que acaba passant per la teva vida sense pena ni glòria, al mirar enrere no en tens de records, no t'han "marcat", i d'altres en canvi, formen part de tu, del que ets, les arrosegues tota la vida, van i tornen, potser no es queden, però ja hi són.
 
Per què ens passa això? Ho creem nosaltres mateixos? És la pròpia il.lusió qui ho alimenta? Només es tracta del desitg de qui vol allò que no té? O simplement ens hem de deixar portar pel que sentim? Si hi penso tant, deu ser per algo, no?
 
Una vegada vaig llegir que quan penses molt en algú, és perquè aquella persona també pensa en tu. I que ningú pensa en algú altre sense motiu. Segur que us haurà passat que de cop i volta teniu una persona al cap i just després en rebeu notícies o us el trobeu de cara. Pam! Sorpresa!
 
Ara mateix penso en tu, t'escric i és com si pogués sentir-te, és com una connexió.
Estàs pensant en mi també? Hi penses tant que per això jo no puc deixar de fer-ho? Quin descans! No és que jo estigui obsessionada, no! És ell qui pensa en mi i m'envia senyals perquè el correspongui! Què puc fer-hi jo? Estàs aquí...vius en mi.
 
Avui m'acomiado amb un tema espectacular del músic irlandès Damien Rice, val la pena escoltar-lo, per totes aquelles persones que viuen amb el record d'algú.

 

11 comentaris:

  1. Gràcies per aquest post. m'ha fet pensar molt.
    Crec que ens ha passat a tots tenir algú al cap, no poder deixar de pensar en algú, es converteix en una obsesió. I quant mes vols deixar de pensar-hi es pitjor.
    Com diu Sabina es la pitjor melanconia.
    Suposo que ens passa pq mai ho hem tingut. Quan no tens una cosa la idealitzes i ho converteixes en un somni, i els somnis sempre son fantàstics.. no hi ha defectes es màgic. Com ho fas per treure't a algú del cap?

    ResponElimina
  2. Sense paraules.. La veritat es que m’he sentit identificada totalment..
    Sovint penso perquè no es pot oblidar a algú que un dia va aparèixer però mai no va arribar a res, ni tant sols et va oferir el que esperaves..
    Es estrany, si més no, que puguis enyorar allò que mai ha existit (recordant novament la frase del gran Sabina).
    Es un plec de sensacions, es troba a tot allò que faig, que escolto, que veig..
    Com diu la cançó: “Recordo bé la primera vegada que et vaig veure, perquè el meu cap va deixar de funcionar..”
    Et trobo tant a faltar..!! La teva olor, la teva veu, les teves carícies..
    Em consola saber que no es tracta d’una malaltia, que potser ell pensa en mi de la mateixa manera.. però, que puc fer-hi jo? Seguir estimant el seu record :(

    ResponElimina
  3. Em sento tant identificada que em fa por i tot! Però a la vegada és com un consol absurt... Però em complau si més no, pensar que no soc la única que no puc oblidar... Només puc dir-te: gràcies!

    ResponElimina
  4. increible!!! felicitats per aquest post!! molt indentificada!trobes paraules x aquells moments q et deixen sense..

    ResponElimina
  5. a vegades em paro a pensar, sola i en silenci, sense res que s'interposi entre els meus pensaments i jo, i me n'adono que no vam ser res, que realment per mi no signifiques tant com a vegades crec, i que per a tu, jo no significo res i que possiblement mai no vaig significar re.
    si això de que quan penses en una persona és perquè aquesta persona pensa en tu, tinc una pregunta difícil de contestar: si jo penso en tu perquè tu penses en mi, aleshores tu penses en mi perquè jo penso en tu, i qui ho comença tot? qui és realment qui pensa en l'altre? eres tu i em feies pensar tot el dia en tu? eres tu i feies que els teus records voltessin tot el dia en el meu cap i semblés que no se'n volguessin marxar pas?
    quan portava uns dies sense pensar en tu, alguna cosa m'ho recordava, alguna persona o algun fet em feia tornar a tu.
    ets massa lluny de mi, jo massa lluny de tu. vam ser molt poc, segurament re, però la meva imaginació barrejada amb els teus records han fet que això fos alguna cosa, una fantasia massa real com per veure que simplement és una fantasia.
    al principi pensava que seria fàcil parar de pensar en tu, tot i que sabia que mai et podria oblidar pel fet de ser tu i simplement tu. setmanes més tard el meu cap no parava de pensar en tu, el que feia un incessant desig de parlar de tu, però no podia i no puc, ets el meu secret, un que poques persones sabran, perquè poques seran escollides per compartit aquest desig, aquest record, que sempre duré al cor.
    no saps quantes nits he somiat en tu, quantes nits m'he despertat pensant que et veuria en llevar-me.
    ja no puc més, no ho aguanto, necessito treure't del cap, per algun dia recordar-te.

    ResponElimina
  6. Només va ser un somni


    Conpta la llegenda que Hera cansada de les infidelitats
    del seu éspos Zeus , li va demanar á Afrodita Deesa del Amor
    al seu magic collaret de comptes amb la promesa que li tornaria.
    Zeus va caure enamorat i va ser éspos fidel durant molt de temps.
    peró Afrodita va reclamar el seu collaret
    i Deu del Olimp va tornar á fer de les seves.
    Hera enfurismada va trencar el collaret i milers de estels,
    van omplir el Firmament.
    Diuen que á vegades Afrodita deixa caure un estel,
    si el troveu agafeu-lo ben fort i crideu als vents
    abans que Hera s´assabenti, sino us deixará sensa veu ,
    us fará covards de sentiments i acavareu al Limb
    on viu la gent que te por de que li fasin mal
    al final només et quedará........." un somni"

    ResponElimina
  7. Gracies, gracies per aquestes paraules. Paraules que no et fan sentir sol.

    ResponElimina
  8. No sabeu com us entenc. Em sento tan identificada amb vosaltres...No crec que ho pogués expressar millor...Tot el que sento està reflectit en els vostres escrits. Sincerament, em pensava que estava boja però veig que no sóc sola i això em consola.
    Deu fer uns deu anys que em vaig enamorar bojament d'un noi amb qui només havíem creuat algunes paraules,uns sms i alguns correus electrònics... i res més. Doncs si dic que cada dia de la vida he pensat en ell, em sembla que no dic cap bestiesa...
    Tan de bo fos veritat això que diuen que si penses molt en una persona és perquè l'altre està pensant en tu... He desitjat tantes vegades que ell també pensés en mi...Això m'il·lusiona i penso tantes vegades que algun dia ens tornarem a creuar. Però després quan torno a la crua realitat sé perfectament que tot és fruit de la meva imaginació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et desesperis, ni pensis que ets boja ni molt menys, jo he arribat a la conclusió que tothom té un amor que viu dins seu...
      Persones que es creuen a la teva vida i no saps per quin motiu, no desapareixen mai...
      jO si que penso que quan penses molt en algú aquesta persona també pensa en tu, m'ha passat, i no hi ha res més bonic, que creure que és real...

      Elimina
    2. Déu meu, em passa el mateix! Veig que som unes quantes/quants. Farà un any i mig que m'està passant i no hi ha un sol dia que no pensi en ell. Realment no ha passat res, només ens escrivim de tant en tant, però segurament no el tornaré a veure mai més.
      Això m'està matant, no ho puc explicar a ningú perquè sóc casada i amb fills petits

      Elimina
  9. unes paraules que et deixen sense paraules.... és impossible oblidar el que ha estat important . Tanco els ulls i venen a fer-me companyia, mentre penso recordo no oblido. Potser pensant amb qui no pensa amb mi o potser si , per què al fi i al cap no ha estat un somni ...

    ResponElimina