dilluns, 22 d’octubre de 2012

L'amant

Ja no puc escriure't quan vull, ja no t'hauria d'escriure, fa temps... 

Hi penso, i penso molt, però no puc canviar el que sento, ho he intentat, de veritat que intento oblidar-te i seguir el meu camí, però no ho aconsegueixo, no sé què m'està passant..., per què segueixo aquí si sé que no aniré enlloc?! 

No sé què espero ni què busco! El meu cap em diu una cosa, i l'accepto, però només pensar en tu, fa que esdevingui impossible de complir. 
Potser no estic preparada per deixar-te marxar, potser més igual que estiguis casat...

No puc fer com si no hagués passat res, com si mai t'hagués conegut, com si no m'importessis gens...
Digues-me que no vols veurem, que no t'importo, digues-me que l'estimes a ella, que jo només sóc el passat, un record, diga-m'ho i desapareixeré...

Mai t'he preguntat res d'ella, no ho vull saber! Res! No ho soportaria... Sóc així de gelosa... 
Sé que és amb ella amb qui obres els ulls cada matí, és ella qui riu amb tu quan estàs content, i qui et consola després d'un mal dia, ella està amb tu per nadal, pel teu aniversari, és ella amb qui dorms cada dia, fas l'amor amb ella joder! 

M'ofego, em fa mal fins i tot escriure-ho. Alguna vegada penses en mi quan estàs amb ella?

Jo no podria, sentiria que em traiciono a mi mateixa si em toqués un altre que no fossis tu... Tu en canvi, pots estar amb les dues..., i bé, qui seria jo? Què viuria jo de tu? Ho suportaria? En tindria prou? Podria viure així? Jo?! L'amant? 

Què en penseu? 
Podrieu ser l'amant? Estarieu amb un home casat? 

Algú capaç de portar una doble vida, és de fiar? 

Val la pena arriscar-se si saps que tens tots els números de sortir perdent? Ho mereix? 
I nosaltres, ho mereixem? 
Es pot ser feliç així? 

Avui m'acomiado amb una cançó dels principis d'Amaral, que tot i haver-la escoltat milers de vegades, encara m'enganxa!




15 comentaris:

  1. L’amant… ser l’amant és el pitjor que et pot passar, estimar algú en secret i saber que mai compartiràs res amb aquella persona.
    Passar-te els dies pensant que podries compartir-ho tot i que hi ha una altra persona que ho viu amb ell.
    Les hores passen els dies passen i tu no avances, segueixes somiant amb una vida que no és la teva sinó la de una altra dona.
    El teu cap et diu que ell no t’estima, que si ho fes estaria amb tu que hauria trencat amb tot... però el teu cor es resisteix a creure aquesta realitat i segueix bategant per ell!
    I busques raons per odiar-lo, per deixar de sentir el que sents i no pots el pensament t’esclafa el cervell i no saps com sortir d’aquest mal son.
    Intentes trobar algú de qui enamorar-te amb qui poder fer real la teva vida, però no pots.
    Una història que no ha començat no pot acabar i si no acaba t’acompanya tota la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com més el vull oblidar més i penso. El cap també em diu, que ell no m'estima, jo sé que si ho fa, intentar trobar algú per enamorar-te es impossible si t'estimes al teu amant.
      Jo ho he fet, he tingut sexe en dos homes, joves, guapos... i ho he tingut que deixar a mitges, els petons no son el mateix, la olor de la seva pell no es la mateixa, tanques els ulls i el primer que et ve al cap es: podria ser ell!
      Es molt dur això. la teva vida deixa de ser la teva vida, els teus pensaments sols estan amb ell, que farà? ara deu dinar, ara deu estar en els seus fills jugant, ara es gita...i així durant 3 anys. Moltes vegades hi penso, per que el vaig tindre que conèixer, si això a mi me està matant. Es horrible viure així.

      Elimina
  2. Jo he tingut "una aventura" i puc assegurar que l'amant mai arriba enlloc. Referma la teva autoestima, posa sal a la teva sexualitat, però no et toca el cor.
    Està bé si l'amant sap quin és el seu paper, però si espera res més va molt errat. Si realment ha de deixar la dona no serà per l'amant que l'hi recorda aquella època i aquella realitat. Es quedarà sol, passarà dol, es refarà i aleshores pot tornar a començar.
    No us enganyeu, l'altre sempre serà l'altre.

    ResponElimina
  3. La amante....La amante ama incondicionalmente sin lugar, sin momento, sin espera ,sin esperanza.La amante ...... el amor en su más pura esencia, el amor de verdad, es una droga que no puedes dejar. Está en la sombra, está lejos , más allá, a veces solo lo sueñas y no lo puedes disfrutar ,te hace daño pero no lo puedes borrar. Vivelo sin más aquí y ahora ,pero no intentes cambiarlo jamás.

    ResponElimina
  4. és fotut i molt delicat aquest tema (perdoneu per l'expressió)... encara que cadascú sàpiga quin és el seu paper hi ha un factor, el més important, que són els sentiments...
    es possible controlar i saber quin és el teu paper? de veritat que es pot? ser l'amant no és fàcil, dones sense rebre res a canvi... i saps que mai serà teu o si? jo tinc l'esperança que algún dia ell reuneixi el valor i vingui amb mi i totes aquelles il.lusions projectes es facin realitat... l'esperança és l'últim que es perd, o això diuen...

    ResponElimina
  5. Ser l’amant es molt perillós..
    Al principi es un conjunt de sensacions meravelloses, et fan sentir viva, especial.. Saber que ets tu qui li proporciona moments únics, que té ganes de veure’t, que busca qualsevol excusa per tenir-te..
    Però això es al principi, després arriben els maleïts sentiments i t’adones que no en tens prou.
    Comences a sentir que mereixes tenir-lo al costat quan necessites una abraçada, quan tens un mal dia, quan et donen una bona noticia.. Ni tant sols pots trucar quan vulguis, perquè potser no és ”bon moment”..
    Sempre es quan ell vol i pot.. i tu simplement t’adaptes. El que abans era morbós ara és angoixant..
    Perquè jo no tinc dret a tot això? Seré la única? Sempre em té present?
    Comencen els dubtes que abans no tenies i el cap et juga males passades.
    Creieu-me, no compensa.. És un espai de temps meravellós i inoblidable, que a la llarga, acaba sent un calvari..
    Perquè no pots evitar enamorar-te i enyorar una vida “normal” .. mai no et sents prou estimada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha encantat el teu comentari! Tens tota la raó

      Elimina
    2. Tens tota la raó del món en el teu comentari.

      Realment, penso que tres és multitud. Em van dir que això havia de ser sense sentiments. Que ens veuríem, parlaríem i aniríem fent quan ella volgués. Que havia de ser secret. Al principi ho acceptes, té el seu què, el seu morbo i la seva gràcia. Però tot canvia quan te n'adones que l'altra persona és realment especial. Que és la darrera persona que et diu bona nit en un whatsapp i la primera que et treu el somriure amb el bon dia de bon matí. Aquella que t'envia un mail quan menys ho esperes o et parla quan creus que no farà o no ho podrà fer. I llavors li dónes més importància al fet d'estar en aquesta situació. Però al final, tot t'acaba sobrepassant, i aquell cop, va ser per les dues parts, no només per part de l'amant. I com bé diu algú en un comentari més amunt, una persona que és capaç de fer això, és de fiar? Surt a compte viure amb una mentida tota la vida? O cal refer la teva situació i escollir si val la pena seguir amb la teva parella, o fer que l'amant sigui, de veritat i no d'amagatotis, el centre de la teva vida amorosa?

      Elimina
  6. No és de fiar, qui ho fa un cop repeteix.

    ResponElimina
  7. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  8. Perdona! He eliminat el teu comentari sense voler!
    Moltes gràcies, me n'alegro molt que t'agradi!

    ResponElimina
  9. He sigut amant,fa un any i algo es va acabar,Qual la seva dona em va trucar per dir- me q estava embaraçada...jo soc divorciada,ell en teoria es volia separar...visc en un poble i el seu fill va a la classe de la meva.Em vaig enamorar de la persona equivocada i el pitjor es q segueixo igual...i he sigut la dolenta de la pel.licula...m he sentit mala persona pero de veritat q No ho vaig buscar.Conec a homes,bones persones pero No puc passar pagina...

    ResponElimina
  10. Després de tornar-me'n a llegir el meu comentari i els dels altres, veig i me'n adono despres de un any llarg que no ho he superat, l'únic bo que he tret de tot això es que en va donar les forçes suficients per a deixar al meu home per sempre, un home que mai me va estimar, un home que despres de 28 anys casats mai en va preguntar... com estàs? necessites que t'ajude amb els nens? un home que entrava a casa i que marxava directe a dormir, un home que me va tindre el peu posat al coll durant tants d'anys.
    Però a dia de avui encara penso amb el meu amant, veig un cotxe con el de ell, i ja miro a totes direccions si és el de ell, veig un home d'esquena semblant a ell i el meu cor es posa a 1000 i vaig corren a veure si és ell, passo per un carrer i no puc evitar pensar... ell es va quedar viudo, ell està en un altra fa un any en
    altibaxos, ara si ara no. I jo no puc deixar de pensar, sempre tinc la esperança que tornarà, però sé que no ho farà.
    M'ha destrossat la meva vida, i a dies d'ara no veig en ningú lo que veia en ell, i això que me'n va fer passar de tots els colors.
    Vull que se'n vagui per sempre el seu record, per que així no es pot viure.
    I si em permeteu una paraulota...
    DESGRACIAT!!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  11. Surt de mi. Així no és amor. I et vull de veritat. Per això no vull voler-te tant malament.

    ResponElimina