dimarts, 16 d’octubre de 2012

La Distància

Estic sola, tenia ganes d'arribar a casa i escriure't, per fi, el nostre moment... 

Sento i et dic coses que potser no m'atreviria a dir-te en persona, però per aquí és diferent..., puc ser jo, puc dir-t'ho tot, és com si ens coneixessim de tota la vida. 

No hi ets i et veig, em mires... no apartis els teus ulls de mi, deixa'ls clavats, que m'acompanyin sempre. 

Penso en l'últim dia, després de tot no sé quan ens tornarem a veure, encara sento la tendresa dels teus petons, la força de les teves mans apretant les meves, et sento respirar, no marxis, abraça'm un altre cop..., no cal que parlem, només abraça'm. 

No hi ha dia que no tanqui els ulls, ni que sigui per uns segons i gaudeixi trobant-te a faltar. 

No vull que acabi mai, tinc tanta necessitat de tu... No m'imagino res sense tornar-te a veure, sense tornar-te a sentir...tan de bo fossis aquí aquesta nit, t'abraçaria, t'oloraria...t'agafaria fort i no et deixaria anar, queda't amb mi, queda't.... 

Em fa por pensar en el futur, molta gent no entén què estem fent, per què seguim... 
Una relació a distància? Això no va enlloc! 

Jo els hi parlo de tu, els hi dic que t'estimo, que la nostre relació és diferent; és molt més especial i profunda que cap altre que hagi viscut fins ara, no ens veiem a diari però tu ets qui m'acompanya dia a dia. 

Entre nosaltres no existeix la rutina o l'avorriment, cada trobada és única i especial, el món s'atura... no hi ha un segon a perdre. 

Estàs tan lluny i tan a prop... això és el que més m'agrada de nosaltres, no m'importa el temps que passi, res canviarà per mi, seguiré aquí, al mateix lloc de sempre... Amb tu, sense tu. 

No sé com anirà..., l'únic que sé és que jo no m'enfonsaré sense haver nedat... 

Què en penseu? Es pot viure així? Es pot ser feliç sense la presència de l'altre? 

Creieu que les relacions a distància estan condemnades al fracàs? 

Ja ho diuen que "la distancia es el olvido"... Pero també diuen que l'amor mou muntanyes, i quan estimes de veritat no existeix ni el temps ni la distància. 

Avui m'acomiado amb una cançó d'Alejandro Sanz

Perquè l'amor pot amb tot.





7 comentaris:

  1. Avui m'ha conmocionat aquest post i a la vegada m'has animat a veure que no hi ha límits, els límits ens els posem nosaltres mateixos... Estimar es un sentiment intangible... No te data de caducitat, ni durabilitat, ni edat, ni limit...
    "si he de amarte desde lejos, quiero hacerlo hasta el final..."

    Gràcies
    "...Desde lejos nuestro amor será leyenda..."

    ResponElimina
  2. El amor está en nosotros,cerca ó lejos ....que mas da?? Te miro, estás aquí a mi lado....estas aquí? no estás, ya no estas. Hace mucho que te tengo cerca ,muy cerca, tan cerca que no estás, ya no estás.
    Te miro una vez más, estás lejos , muy lejos ...pero sí, ahí estas , te puedo sentir , te puedo tocar ,te puedo amar
    El amor, cerca ó lejos ....que más da, está ó no está.

    ResponElimina
  3. Que profundo... en esto yo soy mas esceptica. Creo que la distancia es el olvido, pq aunque se ame con toda el alma el amor no puede vivir solo de sentiemiento, se tieen que fomentar se tiene que vivir...y la distancia lo apaga!

    ResponElimina
  4. Les relacions a distància son molt complicades.. No hi tenen lloc els dubtes, els malentesos, la gelosia.. perquè sents que l’altra part et té tant present a la seva vida com el tens tu.
    Són històries especials, que malgrat la inexistent presència física, et fan sentir molt a prop d’aquell ésser tant llunyà i el lligam que es crea es indestructible (o això pensem..)
    M’atreviria a dir que aquestes relacions són les més complicades alhora de trencar-les, perquè tot el que vius mentre existeixen es massa intens, massa bonic..
    Somies amb el retrobament, enyores cada gest, cada carícia.. cada somriure.
    Es curiós com es pot necessitar tant a algú que, en realitat, mai no has tingut a prop..

    ResponElimina
    Respostes
    1. yo no se si es mejor necesitar a alguien que no tienes cerca, que tener cerca a alguien que ya no necesitas.
      En realidad es un poco la historia de siempre....el no tener lo que deseas te hace estar ahí, soñar y vivir siempre en un mundo un tanto imaginario, pero vivo y en constante movimiento; pero el tener lo que ya no deseas te condena a la monotonia, la desilusión y el aburrimiento puro y duro.
      Ni más ni menos que "el pez que se muerde la cola".....todo lo desconocido empieza con ilusión, cuando pasa a ser conocido muchas veces se convierte en decepción. De todas maneras pensar que pasa "muchas veces" pero "no siempre", si no dijera esto , no sería justo.

      Elimina
  5. Estimar a distància.... mai hi havia pensat, de fet no m'ho acabava de creure... estar pendent d'algú a qui no pots veure quan vols?..... Fins que m'ha passat, i és.. no sé, es intens, romàntic, sensual, cada trobada és esperada amb tanta il.lusió, preparada en detall.
    Ell està present en totes les activitats del meu dia a dia, li explico detalls de les meves coses que si el tingués al costat potser donaria per suposades i no diría, m'acompanya en tot i per tot.
    Ja no penso "la distancia es el olvido" sinó penso, la distància (i la tecnologia, jeje) uneixen profundament.

    ResponElimina