dimecres, 24 d’octubre de 2012

El Silenci


Em costa obrir els ulls, encara puc sentir-te, hi ets... mai has marxat.

Poso els peus a terra, ja no hi ha ningú al despertar, el somni s'ha acabat... 
Només queda el silenci, el nostre silenci... el pitjor de tots els sorolls.

Cada vegada que estic sense tu el meu món deixa de funcionar, no penso en res més... T'espero, torna, parla'm... 

No se quan de temps podré aguantar... hi he pensat tant... t'hagués escrit tantes vegades.... 

Tot i així no faig res, el teu silenci m'atrapa, m'inunda, està per tot arreu, deixa que et parli en silenci, tu i jo, un davant de l'altre, no necessitem més... la pell ho farà per nosaltres... 

"Me gustas cuando callas porque estás como ausente,
y me oyes desde lejos, y mi voz no te toca.
Parece que los ojos se te hubieran volado
y parece que un beso te cerrara la boca.

Como todas las cosas están llenas de mi alma
emerges de las cosas, llena del alma mía.
Mariposa de sueño, te pareces a mi alma,
y te pareces a la palabra melancolía.

Me gustas cuando callas y estás como distante.
Y estás como quejándote, mariposa en arrullo.
Y me oyes desde lejos, y mi voz no te alcanza:
déjame que me calle con el silencio tuyo.

Déjame que te hable también con tu silencio
claro como una lámpara, simple como un anillo.
Eres como la noche, callada y constelada.
Tu silencio es de estrella, tan lejano y sencillo.

Me gustas cuando callas porque estás como ausente.
Distante y dolorosa como si hubieras muerto.
Una palabra entonces, una sonrisa bastan.
Y estoy alegre, alegre de que no sea cierto."


Sovint, sense saber molt bé per quin motiu, el silenci s'apodera de nosaltres; potser només esperem que sigui l'altre qui faci el primer pas, potser només és manca de valor, potser és el propi temps en silenci qui acaba obligant-nos a quedar-nos-hi, potser ja ens està bé així... 

La realitat és que els silencis mai diuen la veritat, quan són propis, quasi sempre són una forma d'enganyar-se i quan són de l'altre provoquen les inseguretats i angoixes més desesperants. 

Diuen que els sentiments més profunds es revelen estant en silenci, tenien raó... 

Avui, per seguir amb la tradició, m'acomiado amb una cançó preciosa que pertany al primer disc de la cantautora extremenya Bebe

També us deixo el poema de Neruda recitat per Alejandro Sanz, val la pena escoltar-lo!! 





14 comentaris:

  1. Quina sensació el silenci.. Meravellós quan necessites escoltar-te a tu mateixa i angoixant quan l’absència d’algú es qui el provoca..

    Moltes vegades no som capaços d’expressar el que sentim sense corre els ric d’espatllar-ho.. així que és un bon aliat el silenci.

    Em quedo amb una frase de la cançó que ens has ofert “tus ojos se han cerrado para no afrontar..”

    El silenci és la única cosa que ens pertany

    ResponElimina
  2. Moltíssimes gràcies a totes aquelles persones que comenteu cada escrit! Sou vosaltres les que enriquiu cada post!

    ResponElimina
  3. Un poema molt maco el de l'amic Neruda. I és que és ben cert que de vegades no hi ha res més bonic que el silenci. D'aquí neix la bella simfonia del silenci.

    ResponElimina
  4. jo no sóc molt partidaria dels silencis... fan patir.. pero no hi ha res mes cert que "sóm esclaus de les nostres paraules i amos del nostre silenci"

    ResponElimina
  5. El silenci perllongat és angoixant i tremendament dolorós.
    Sobretot perquè l'acabes omplint d'allò que t'imagines basan-te en el buit.
    Però potser hauria de callar, ja que, en sóc un dels principals promotors, encara que involutari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perdona que t´ho pregunti...però no he acabat d´entendre el teu comentari, què és un silenci involuntari?

      Elimina
    2. Per dir-ho d'una manera quan voldries parlar amb una persona en concret però tampoc tens res a comentar i la conversa aca ba sent algo així com: "hola ... ara no se m'acut res ... dew"

      Paranoies meves, res important.

      Elimina
    3. Vale. Ara ja the entes! Però si l'altre persona està patint... Més val un simple hola...

      Elimina
    4. No crec que l'altre estigui patint, diguem que m'ho faig tot sol quant probablement a l'altra banda ningu s'ha enterat de res.

      M'he anat molt per les branques, no te res a veure amb el que deia el escrit original. Que es força bo, per cert.

      Elimina
    5. Jo visc atrapada per culpa d'un silenci, i creu-me no hi ha dia que no pensi en ell i en el per què m'ho fa... Ni que sigui dos segons al dia, però sempre està present, forma part ja del meu dia a dia, i l'últim que vull pensar és que a sobre, ell pensa k jo estic tant tranquil.la...

      Elimina
  6. A mi m'agradaria dir, amb tot el respecte del món, que el silenci va de la mà dels covards.
    El silenci amaga un sentiment...
    El silenci pot ser meravellós, un espai buit on pots arribar a sentir el jo interior, aquell guia que mai ens falla, podria atrevir-me a dir que inclús pot set romàntic... Però penso que darrera un silenci s'amaga sempre un munt de sentiments ja siguin positius com negatius... Està clar que si tu no sents ni fred ni calor no tens perquè negar la paraula a ningú
    Si el silenci es per part de dues persones d'acord... Ara bé, quan algú important per tu decideix mantenir-se en silenci, es converteix en algo tenebrós, fosc, i on el jo interior et fa males passades, on no comprens res i on comença realment el martiri...
    A tots aquells que heu decidit viure en el silenci segurament tindreu els vostres motius i raons de pes...
    Pero quan un silenci és net, d'amor, x favor la paraula no se li nega ni a un desconegut a un ascensor... un silenci diu molt... Escolteu-lo...

    ResponElimina
    Respostes
    1. a vegades val més el silenci per no cagar-la.
      a vegades un silenci i és la millor manera d'expressar el que sents. no hi ha pitjors paraules que un silenci quan estàs enfadat amb algú, i no hi ha millor que una mirada amb un silenci per dir t'estimo, estic amb tu! no hi ha re millor que un silenci per fer veure a una persona que el que t'ha dit no t'importa i que no està ben fet. no hi ha re millor que un silenci per fer veure a una persona que t'importa però que no la vols agoviar, no hi ha re millor que un silenci per fer veure a una persona que s'ha de repensar una cosa...
      un cop, vaig llegir:
      "los verdaderos amigos se pueden hablar en el silencio"
      i amb el temps he descobert com de certa és aquesta frase.

      Elimina
  7. Es el amigo, el aliado, es el único que no miente , es lo que es , nada... todo..El silencio es el amo, el dueño de nuestra mente, de nuestro destino , no oculta nada,te invade,te atrapa. Es cruel? amargo?maravilloso? dorado? No se oculta, ni se esconde , solo es sincero y necesario. Creo que gracias a grandes silencios seremos capaces de tener nuevas esperanzas.......o no.

    ResponElimina
  8. No puc dir el que penso perquè el que penso no ho puc dir... El temps ha convertit en una presó de sentiments els meus silencis.

    ResponElimina