diumenge, 14 d’octubre de 2012

De vida només n'hi ha una

Tinc una edat, no sóc tan gran però ja no tinc 20 anys..., ja hauria d'estar centrada, les meves amigues estan casades, algunes comencen a tenir fills...

Jo encara no sóc mare però tinc hipoteca i préstec. Visc en parella desde fa 3 anys tot i que ja en fa gairebé 10 que sortim. 

És una bona persona i m'estima, i a més a més ens entenem prou bé. 
Fa anys que està integrat a la família, pels meus pares és com un fill.

He sentit molt per ell, he volgut una vida al seu costat, l'estimo, però desde fa un temps he perdut la il.lusió, ja no em sento enamorada..., és com si ja no estéssim conectats, me'l miro i després de tant de temps, ja no el veig. 

Em costa escriure-ho però ja no se si "és ell", ja no n'estic segura..., sempre he volgut casar-me, però no així, no és així com m'ho imaginava; si em caso tenint dubtes, sense estar enamorada, m'estaré enganyant a mi mateixa..., l'enganyaré a ell també però ell no haurà de carregar amb el pes que soportaré jo sabent-ho. 

Si faig això, què vindrà després? Fa temps que em roda pel cap la idea de ser mare, sempre he volgut ser mare jove, però, tampoc és així com ho havia somiat... 

Què hauria de fer? Separar-me? Per què? Per què no estic enamorada? Per què no sóc feliç...? Em quedo sense novio, sense fills, sense pis? Tornar a començar?? 

Els meus pares, els seus, només de pensar-ho..., no m'ho puc ni imaginar. Impossible, no puc, no m'atreveixo. 

No em sento bé, no m'agrado, qui sóc jo? Una persona que viu en una mentida i ja li està bé?
Què ha passat? He perdut la il.lusió? Les responsabilitats m'han robat la llibertat? Ja no crec en l'amor?? 

Ni parlar-ne!! 
De vida només n'hi ha una! 
O ara o mai...


"Prefiero querer a poder, palpar a pisar, ganar a perder, besar a reñir, bailar a desfilar y disfrutar a medir. Prefiero volar a correr, hacer a pensar, amar a querer, tomar a pedir. Antes que nada soy partidario de vivir."

Joan Manuel Serrat

Aquest post el dedico a una gran amiga que va tenir la força i la valentia de lluitar per la seva pròpia felicitat i sortir a buscar el seu tresor. 

El camí no serà fàcil però les teves amigues estarem aquí per acompanyar-te. 

Avui m'acomiado amb una cançó de Robbie Williams, per totes aquelles persones que tenen la valentia de viure.



10 comentaris:

  1. Gràcies...pel post ;)
    És així, de vida només n'hi ha una i l'hem de viure el millor que poguem.
    La nostra felicitat no pot dependre de la felicitat dels altres, tot i que a vegades prebguem decisions que afectin a tercers. S'ha de ser una mica "egoïsta" i pensar en la felicitat d'un mateix.. sino deixem passar la vida i ens trobem envoltats de una falsa realitat que no és la que nosaltres hauríem triat. ens trobem vivint la vida que els altres han pensat que és la que hem de viure.
    S'ha de ser valent i arriscar-se per trobar (encara que sigui tard) la propia felicitat.
    Com ve diu Serrart "prefiero hacer a pensar, amar a querer"

    ResponElimina
  2. Aaaaaah per cert.. jo ja he troabt part del meu tresor...i sou vosaltres!

    ResponElimina
  3. Antes que nada deciros que siento no escribir en catalan .

    Vida?? para mi la vida se compone de ciclos, ciclos que se repiten.Siempre empizan con los sueños , las ilusiones y el deseo de alcanzar eso que quieres con todas tus fuerzas.Continuan casi siempre con la gratificación de haber conseguido todo aquello que tanto deseabas y casi siempre se van apagando, escondiendo, difuminando en nuestro día a día ya que cuando tenemos ....ya no deseamos, y si no deseamos, no vibramos, no vivimos....
    Vida ....sí solo hay una....pero no dejes que tu vida no sea tuya.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola! No tienes que disculparte, cada uno se expresa como se siente mas cómodo. Me ha gustado tu escrito porque tienes mucha razón y es verdad que caundo obtenemos lo que deseamos pierde valor... También es reflejo de inconformismo, exigencia a uno mismo...
      Como siempre le digo a mi hermana; a veces vivimos pensando que estaremos en este mundo eternamente, y nos dejamos llevar por las normas de la sociedad o el que diran... "De vida sólo hay una, y aunque es corta, a la vez muy larga"... Admiro a toda la gente que reune valor y en contra de todo, lucha por buscar un pedacito de su felicidad!
      Te robo el "no dejes que tu vida no sea tuya" una verdad y un gran consejo...

      Elimina
    2. Grandes verdades como templos... vivimos según nos marca esta sociedad retrograda y anclada en el pasado...en el qué dirán y en el qué pensarán. Vivir así es No Vivir.
      No dejéis que os roben la vida, pq solo hay una y es corta... aunque si vives una vida que no quieres vivir se te puede hacer eterna!

      Elimina
  4. Gràcies pel post! Segur que la teva amiga li anirà bé i la vida li te reservat el tresor que es mereix, per ser honesta amb la gent del seu voltant i sobretot amb ella mateixa... Gràcies de nou x totes aquestes paraules que dius que fas que no em senti tant sola...

    ResponElimina
  5. Em quedo amb totes les opinions que heu dit.
    De vida només hi ha una i jo, després de molts anys, també vaig decidir que de vida només hi ha una i que l'hem de viure com millor poguem i el més feliç possible.A la vida s'ha de ser una mica egoïsta i has d'estar bé tu com a persona i no estar malament perquè els altres estiguin bé. Com dieu, la nostra felicitat no pot dependre de la felicitat dels altres. I MAI és tard per trobar la propia felicitat! La qüestió és cambiar per trobar-la i fer.ho.

    molts petons

    ResponElimina
  6. Si alguna cosa he après després del que he viscut, es que de vida només hi ha una i que la manera de viure-la només depèn de nosaltres..
    Hem de ser valents i plantar-li cara a tots els entrebancs, de la mateixa manera que hem de lluitar per allò que ens fa feliços..

    Sense cap dubte.. Menjat la vida abans que ella et mengi a tu..

    ResponElimina
  7. quien no arriesga..no gana!

    ResponElimina