dilluns, 4 d’agost de 2014

Somiar-te

Fa un ploure pausat, suau, d’aquell que cau com una carícia sobre totes les coses.

La lluna passeja la seva bellesa i la brisa que porta la vesprada, transporta la terrabastada com les fulles seques s'escapen del terra llevades.

Els teus dits dibuixen formes inversemblants sobre la meva pell humida i tèbia.

M'abraces fort, com si tinguessis por.

El plaent so de la pluja cedeix  complimentós, i al tancar els ulls, és el batec accelerat dels nostres cors  qui emana el màxim protagonisme.

No ens cal buscar aixopluc, mai no hem estat millor...

Podria quedar-m’hi per sempre, protegida sota els teus braços.

Dansem sota la pluja com si al món només existíssim tu i jo, i ens mirem, i besem una vegada i una altra...

El teu somriure càlid em té completament encisada.

La claror dels teus ulls il·lumina tota la fosca, i t’escolto mut amor, no ens calen paraules.

Les nostres mans formen una de sola i la vida cobra el seu màxim sentit, és ara que me n’adono, t’estimo sense por, com m’estimo a mi mateixa.

A cau d’orella se t’escapen dues úniques paraules: et desitjo…

Somric i el temps s’atura; la nit en que demano que no surti el sol...

Però després de l’alba, ja no existeixi més pluja, ni més mans enllaçades, només queda l'esbós d’una ànima enyorada i uns versos escrits de matinada.

He tornat a somiar-te...

Fins a la pròxima.

Avui m'acomiado amb una cançó de One republic, espero que us agradi, feliç estiu!